Mónica

Escric aquestes línies després de conèixer la noticia de l’arxiu de la causa contra Mónica Oltra. És una magnífica notícia on cal en primer lloc felicitar a qui l’ha patit en primera persona: la mateixa Mónica. És una notícia que després de dos anys d’espera hem de dir amb solemnitat: Ja era hora! Hem esperat molt de temps, massa temps segons molts de nosaltres, que arribara este moment. Però pocs dies després de la Pasqua ha arribat. Cal celebrar-ho! Estic segur que els advocats de la dreta, per molt d’extrema dreta que siguen, es pensaran dos vegades intentar recòrrer l’arxiu. La sentència és molt clara i contundent i deixa en evidència la manca de qualsevol responsabilitat en tot el tema al qual la van intentar involucrar.

M’agradaria tindre els coneixements jurídics suficients per a poder parlar seriosament d’eixa paraula i eixe concepte que no sé pronunciar, el lawfare, però renuncie. Sí que vull dir que hi ha un mal personal indubtable i incommensurable que se l’hi ha fet a Mónica que crec que ningú se’n farà responsable i ningú li va a reparar. Dir que és profundament injust és emprar paraules molt blanetes per a definir la situació.

Ribó pide a Oltra volver en la lista a Bruselas o para ‘refundar’ la coalición

I ara què? Està clar que la decisió de Mónica respecte a la seua vida és la primera i la determinant. Però com a persona que en el seu moment va apostar per a què passara a segona fila per la situació jurídica en què es trobava, ara vull demanar-li, sempre respectant la seua decisió personal, que considere seriosament tornar a la primera fila de l’activitat política en Compromís. No seré jo qui li haja d’explicar la falta que fa, és prou evident. Tampoc li he d’explicar com està la situació a nivell de València, del País Valencià o de la mateixa Europa. Cal només obrir un diari per a tindre-ho clar.

Com Mónica sap molt bé, no sempre hem pensat el mateix sobre molts temes. Però els dos hem aprés allò que diu Pepe Mújica: el treball de cada dia per millorar la societat fa que les diferències en l’esquerra és minimitzen i acaben desapareixent.

Vull dir-te Mónica que fas falta en Compromís i que molts volem que et reincorpores el més prompte possible. Com fer-ho? Et plantege dos possibilitats quasi immediates: la primera és pensar en les eleccions europees ara en fase de negociació amb Sumar. No sé, i tú ho has de dir, si la teua situació personal-familiar et permet plantejar-te aquesta possibilitat. La segona és el treball per fer de Compromís una federació estructurada i amb una organització que responga a les necessitats de la societat valenciana de hui. Aquest treball on hi ha companys del teu partit en la faena, crec que és molt important per al futur de Compromís i de l’esquerra valenciana. Vindran moltes més coses molt prompte però aquestes són les més immediates que se m’ocorren.

Bé, però per damunt de qualsevol consideració, hui és un gran dia per a tú en primer lloc. Però també per a Compromís, per a tota l’esquerra valenciana i per al País Valencià. Felicitats i una forta abraçada.