Zaplana, del cel a l'infern

Aquests dies i durant algunes setmanes Eduardo Zaplana, després de passar per l’alcaldia de Benidorm, la Presidencia de la Generalitat valenciana, el Ministeri de Treball, i ser el Portaveu del Govern d’Espanya escalfarà el banquet dels acusats a la Ciutat de la Justícia de València. Zaplana, un home que va tocar el cel, que sovintejava viatges a Nova York amb el Concorde quan aquest encara solcava els cels per damunt de l'Atlàntic, un home que va arribar a Benidorm des de la seva Cartagena natal i que va ascendir replà a replà l’escala social sense importar-li els mitjans que li calgués emplear, Zaplana un home que va tindre la prepotència que dona el poder, ara, quan pensava que a la gent com ell això no li pot ocórrer, veu com, davant la Justícia, els seus l’abandonen, “canten” davant fiscals i jutges totes les malifetes que han fet per ordre d’ell, i no els importa trair l’antic amic i company, deixar-lo amb el cul en l’aire per tal de salvar el d’ells. Davant l’amenaça d’acabar empresonats, uns i altres, han deixat l’amic i colega als peus dels cavalls.

Recorde que em van presentar Zaplana a València al carrer de les Avellanes on aleshores estava la seu de la UCD, el partit fundat per Adolfo Suárez per passar del franquisme a la democràcia i que semblés que les coses mudaven. Tenia tot el posat d’un dependent de qualsevol gran magatzem. Però ausades que va arribar lluny. La seva ambició ja no tenia mesura. Més tard va arribar el cas “Naseiro”, on va estar implicat, aquella Setmana Santa del 1990 vaig veure eixir emmanillat de l’Ajuntament de València al seu amic i coreligionari Boro Palop al que li havia dit que necessitava guanyar molts diners i ja deixava caure quines malifetes calia fer per aconseguir-los. El PP començava a mostrar el camí pel que caminarien molts dels seus dirigents i quadres: de la política al banc dels acusats.

En aquella ocasió Zaplana es va salvar, les converses telefòniques que podien implicar-lo van ser anul·lades pel jutge, i ell va continuar remant endavant en la seua carrera vers càrrecs i diners. Poc més d’un any després va aconseguir l’Alcaldia de Benidorm “comprant” el vot d’una regidora del PSOE a la que van tenir amagada durant dies fins el dia de la constitució del nou consistori benidormí. Però Benidorm es queda petit per Zaplana i en menys de quatre anys ja està assegut al silló de la Presidència de la Generalitat al Palau del carrer Cavallers, on està set anys fins arribar a posar casa al madrileny barri de Salamanca amb la titularitat del Ministeri de Treball.

Pel que sospitaven i aquests dies estem quedat assabentats aquells set anys van servir-li, suposadament, per anar fent caixa i estalviar alguns milions d’euros degudament amagats dels ulls de la Justícia a diversos paradisos fiscals. Ara, un quart de segle després, la Fiscalia Anticorrupció li demana 19 anys de cárcel per organització criminal, falsedat, blanqueig i suborn acusat de cobrar comissió per la concessió d’ITV i parcs eòlics al País Valencià. Zaplana, com altres membres del PP, es un tipus amb fortes influències entre els membres de la Brigada Aranzadi, això li ha permès vantar-se d’una prepotència que poc a poc, amb el transcurs del jui, pot anar desinflanse conforme els seus col·laboradors i homes de palla vagen declarant davant el Fiscal i vagen mostrant-li el camí de la presó com a qualsevol delinqüent.

Tal vegada ha començat, així caldria que fos, una nova era on els malfactors disfressats de polítics i el seu entorn comencen a pagar per totes les seues malifetes que han costat molts milions d’euros als contribuents. Avui son Zaplana i Rato, demà qui sap.