El verb «immolar» prové del llatí «immolare», a on ja tenia el mateix significat que actualment: el de 'sacrificar una víctima'. Antigament, era una pràctica habitual sacrificar animals en honor a una divinitat. Responia a la voluntat de compartir els propis béns amb els déus, i demanar-los així protecció. En alguns cultures s'immolaven també persones. L'episodi més conegut és el sacrifici no consumat d'Isaac, quan son pare, Abraham, seguint els designis de Déu, estava disposat a executar-lo com a mostra d'obediència cega a la seua voluntat.
La paraula «immolar» es forma com a resultat de combinar el prefix «in-» (transformat en «im-» per contacte amb una paraula començada amb «m») i la paraula «mola», que originàriament servia per a designar les pedres que s'usaven per a moldre, però després passà a usar-se també per a referir-se a la farina torrada empolvorada amb sal que s'espargia sobre el cap de l'animal que anava a ser sacrificat.
