La paraula «bescuit» prové del llatí «bis coctus», que significava 'cuit dos vegades'. Originàriament s'aplicava a un tipus de pa que es coïa dos voltes per a endurir-lo i, d'eixa manera, facilitar-ne la conservació. Este tipus de pa s'usava per a proveir les tropes que havien de partir en alguna campanya militar o per als mariners que havien d'embarcar-se en un periple llarg. Així queda reflectit en un document datat en 1406, arreplegat per Ramon Ferrer i F. A. Roca en el llibre «Història de la cultura valenciana»: «fos donat a la dita galea [...] pa bescuyt per a XV dies».
En part, este producte guarda grans similituds amb el pa de motle secat i torrat que, procedent de la cultura gastronòmica anglesa (en anglés, de fet, es diu «biscuit»), s'ha generalitzat des dels anys huitanta en el nostre país.
Però, dins de la nostra cultura tradicional, la paraula «bescuit» fa referència sobretot a una massa tova feta amb flor de farina, ous i sucre, que se sol utilitzar com a base per a l'elaboració de certs pastissos.
