La paraula «ravatxol» s'utilitza per a referir-se a un xiquet molt mogut. Este terme ha perdut vigència social, però fa unes dècades encara era d'ús prou corrent. Vicent Pallarés il·lustra molt bé este procés i el significat de la paraula en el llibre «L'àngel covard». Un dels protagonistes de la novel·la, agafant per la cintura un xiquet i alçant-lo més amunt del cap, li diu: «Tu, ravatxol, deus ser l'Albert, no?» I, davant del desconcert que li ocasiona el qualificatiu que el desconegut li havia aplicat, el xiquet li pregunta a sa mare: «Què vol dir ravatxol, mama?». «Revoltós o alguna cosa així», li explica sa mare.
I sí, efectivament, la paraula «ravatxol» està associada històricament a la revolta. Prové del nom de l'anarquista francés François Claudius Koënigstein (conegut amb el cognom de sa mare, Marie Ravachol), que adquirí una gran anomenada per la comissió de diversos atemptats, i que morí guillotinat l'11 de juliol de 1892. La seua fama es traslladà al valencià en forma de nom comú, encara que amb un significat molt atenuat, per a referir-se a un xiquet que, quan et descuides, fa alguna malesa.
