La paciència és una virtut necessària en qualsevol esport i ahir va ser la gran ferramenta perquè Puchol II, Santi i Carlos es proclamaren campions de la XXXI Lliga CaixaBank d’escala i corda. El trio representatiu de La Pobla de Vallbona va treballar de valent com encara no havia fet en tota la competició davant Giner, Tomàs II i Héctor que no van deixar que els poblans es relaxaren a cap joc. L’equip de Pedreguer-masymas va ser el gran dominador del lluminós del trinquet de Pelayo durant gran part de la contesa, però els poblans no van dir l’última paraula i, a poc a poc, van retallar distàncies fins a agafar l’avantatge en el marcador. Un privilegi que ja no es va escapar d’unes mans que amb el 60-55 van acabar en l’aire amb el trofeu com a gran premi.

«S’han ficat les coses roïnes, però som un equip que segons avança la partida, agafa ritme. Hem sabut aguantar, ser pacients i tractar de no acumular errades no forçades. Així l’hem passat més vegades i hem afinat la punteria, però ha estat molt ajustat», van confessar Puchol II una vegada coronat campió de la Lliga.

No li va faltar raó al rest de Vinalesa. Santi va ser clau per a reactivar el seu equip, mentre que Puchol II no acabava de trobar el punt de joc i colps certers fins als tantejos finals. La realitat és que la victòria del trio de La Pobla no va ser amb un joc bonic, però si resolutiu.

En este cas, la màgia va anar a càrrec de Giner. Poc li falta al de Murla per assaborir la glòria i si continua esta progressió, es donarà prompte. «No estic content, però si satisfet. No tinc res a millorar de cara al meu joc de hui. Crec que la tornada de semifinals i la final han sigut les dues millors partides de la meua vida», va recalcar el rest de l’equip de Pedreguer-masymas, el qual acumula dues finals lligueres consecutives sense èxit.

En la banda contrària està Carlos. Tot un expert en la competició que repeteix el títol de l’edició passada i suma la tercera Lliga al palmarés. Per la seua part, Santi torna a escriure el nom en el quadre d’honor després d’aquella Lliga de 2015 que va guanyar amb Puchol II. Així mateix, també és el tercer entorxat per al de Vinalesa.

Esta parella va revitalitzar les sensacions d’aquells anys, i de l’actual edició on amb Carlos van ser l’equip més regular, per a recuperar el terreny perdut a meitat partida.

Després d’igualar a 30 amb dos jocs de desavantatge, els pedreguers van marxar amb tres tantejos seguits (30-45). Els poblans no es trobaven sobre la canxa i la fortuna no estava en ells. Puchol II no parava d’enviar la pilota a la galeria llarga i davant tenia un trio que estava acoblat en la feina que corresponia. Tomàs II delectava al públic amb els colps potents que el caracteritzen i Héctor intervenia en els moments precisos. A tot açò, s’havia de sumar un Giner superlatiu en defensa, però sobretot en atac on buscava que la pilota fera coses diferents.

Amb el 30-45, Puchol II parlava en el seu botiller, Vicent Alsina, a la cerca de solucions. Giner no mostrava debilitats, però els companys si, mentre que Santi i Carlos van créixer com a escuders de Puchol. L’estabilitat estava en La Pobla i sense excelsos van anar treballant cada quinze fins a capgirar el lluminós a 50-45. A partir d’ací es van guanyar tots els jocs al dau fins a declarar als campions, demostrant que el número u no triomfa a soles i que la Lliga és una competició per equips, més que mai.