No resulta un detall menor que Barbaritats valencianes torne a ser un llibre autoeditat. En fi, eixa és la salut democràtica que tenim, i Je suis no-sé-qui? Els lectors no abandonaran el projecte, perquè entre valencians fa temps que ningú espera ser salvat per superherois, do it yourself o panseix-te. Dediquen el llibre a «tota la gent que planta cara i s'enfronta dia a dia a la barbaritat». I de la mà dels seus textos arriben els moments més emocionants de la lectura: Associació de víctimes del metro 3J, Salvem el Botànic, Salvem el Cabanyal, Per l'Horta, PAHC Hoya de Buñol-Chiva, Coordinadora de col·lectius Parc Alcosa, Mil de Nou, col·lectiu Xarxa Urbana, CIEs NO, Coordinadora valenciana d'ONGD, Plataforma en defensa de les persones en dependència de l'Alcoià i El Comtat, Ca Revolta, Plataforma col·legi Cremona. Coratge, dignitat i resistència. Esperit constructiu i orígens de les brostes d'esperança en aquesta devastació i ruïna actuals.
En paraules del tio Tonico de l'alqueria Comeig de Marxalenes, que en glòria estiga: «qui no és tonto s'espavila». I no som tan babaus com es pensaven els milhòmens fatxendes amb accés a la caixa de tots. Posem per cas, aquell conseller de Zaplana que davant d'algun indici de discrepància, resolia: «¿a ver, ese cuánto vale?»
El totalitarisme que hem viscut tenia la part dels saraus, «la fiesta no se acaba nunca», i la «pastuki» per a uns quants. D'una altra banda s'expressava en el deliri megalòman de l'anterior president. I encara trobem l'ambient miserable que eixamplava represàlies i marginacions fins a nivells de paranoia. Cal fer-ne memòria, i aquest Barbaritats valencianes n'és bona vacuna contra l'oblit. Al còmic i els textos reconeixem l'estil d'humor bròfec de les actuacions de Xavi Castillo, també amb l'ús constant de les notícies publicades en la premsa, moltes de Levante-EMV. En ocasions resulta excessiu, cert. Però l'abús ací és la censura, i els desgraciats barroers que l'apliquen. Aquesta sàtira brutal de Castillo i Kubala fa una contribució necessària a l'exorcisme que ens cal com a societat. Enorme testimoni de bogeria.
