El dia 24 passat Lawrence Ferlinghetti va fer cent anys. La ciutat de San Francisco ho ha celebrat amb centenars d'actes d'agraïment. Per l'obra literària publicada i pel seu activisme cultural i cívic. De pare italià i mare francesa, Ferlinghetti va nàixer a Nova York però va passar bona part de la infància en internats. Va servir els Estats Units en la Marina, va desembarcar a Normandia i va entrar a Nagasaki poc després del llançament de la bomba atòmica. En va tornar pacifista de per vida, militant de totes les causes perdudes, que són sempre les més nobles. Es va doctorar a La Sorbona i, de retorn als EUA, es va instal·lar a San Francisco, llavors una ciutat provinciana, on va fundar la City Lights Books l'any 1953, una llibreria (i editorial) a la manera de la Rive gauche parisenca i, en pocs anys, va arribar a ser la catedral de la cultura contestatària de la costa oest americana.
L'any 1956, Ferlinghetti va publicar Howl, el poema d'Allen Ginsberg que, juntament amb la novel·la On the road de Jack Keroauc, es convertiran en la bíblia alternativa a les versions conservadores de l'american dream. Acusat d'"obscenitat pública", la publicació de Howl va portar Ferlinghetti davant de la justícia, però en va resultar finalment absolt. Una victòria legal de gran transcendència pública, ja que aquella sentència esdevingué el precedent interpretatiu de la Primera Esmena de la Constitució americana, la referida al dret a la llibertat d'expressió. Ferlinghetti, a poc a poc, es va convertir en el "productor" de la Beat Generation --Ginsberg, Jack Kerouac, William Burroughs, Gregory Corso, Gary Snyder-- i de tota mena d'heterodoxos nord-americans, sempre contra el rigorisme ortodox i l'academicisme claustrofòbic.
He visitat un parell de vegades la City Lights, oberta ininterrompudament cada dia des de ben enjorn fins a la mitjanit. Hi he passat hores tranquil·les al pis de dalt, remenant velles i noves edicions de la mateixa City Lights sobre la Beat Generation, i traduccions de les millors minories selectes d'arreu --des d'Apollinaire a Bukowsky, García Lorca, Rafael Alberti, Juan Goytisolo o Pasolini, entre altres. Per molt de temps que passe, no oblidaré mai la trobada inesperada en aquell pis de dalt amb Ferlinghetti deu fer una quinzena d'anys ni la càlida conversa que evoque amb nostàlgia sobre la necessitat de la "resistència" com una forma de vida. "La resistència trau el millor de cadascun", va deixar caure Ferlinghetti enmig de la xarrada com qui no diu res. "Val la pena resistir en qualsevol cas, perquè la resistència ens fa millors". Abans d'abandonar aquell temple, Ferlinghetti em va regalar --i dedicar!-- un exemplar de Howl --and other poems--, que tinc a l'estudi on ara escric al costat de llibres i fotografies del meu univers mitòman.
A partir d'ara, cada 24 de març, Califòrnia celebrarà el dia de Ferlinghetti --com celebra el Columbus day o el President's day-- i potser d'ací a pocs anys l'efemèride que ara celebrem convertirà Ferlinghetti en una icona, entre tantes altres, de la cultura de masses americana, mediàtica i comercial. Com van descriure Joseph Heath i Andrew Potter en Rebelarse vende: el negocio de la contracultura, el capitalisme ho dissol tot i tot esdevé una mercaderia. Inclosos potser els udols metafísics dels beatniks escampats per totes les carreteres de la terra.
