Ensomien els androides amb ovelles elèctriques? Està vosté segur del tot que no és part d'un programa informàtic avançat, un holograma creat amb consciència d'existir plenament? La novel·la de Philip K. Dick, de 1968, plantejava l'hipòtesi. L'exitosa versió cinematogràfica de Ridley Scott (Blade Runner, 1982) aprofundia en ella. Matrix acomiadava el prolífic segle XX (1999, dirigida per les germanes Wachowski) amb la mateixa teoria, aconseguint un enorme impacte. Pastilla blava o roja? La trista veritat ('nunca es triste la verdad; lo que no tiene es remedio' ens recordava Serrat) de vagarejar per un món infecte i lluitar contra un enemic omnipotent o una plaentera i versemblant mentira? Menjar una repulsiva sopa química o un entrecot amb creïlles? Al remat, les eternes preguntes: on estan veritat i mentira? I sobretot: som capaços d'acceptar-les?
Moltes obres de ficció s'han engrunsat en les fronteres de la realitat per a posar-nos en dubte, fer-nos una explícita convidada a reflexionar sobre el nosaltres-espècie i espentar-nos a repensar manipulacions no tan absolutes. Si més no, l'actualitat ens regala la majúscula enganyifa que ve de destapar el Washington Post amb papers desclassificats que revelen com Estats Units estafava la seua població amb informació falsa de la guerra d'Afganistan. Fa la sensació que veritat i mentira han passat a ser, en importància social, conceptes decimonònics. Allò important hui és la creació d'un relat atractiu, vàlid i pràctic, que justifica l'enderroc de la veritat.
Ja no és ciència-ficció: els grans bancs assagen amb robots i en Estats Units 200.000 llocs de treball en banca en seran substituïts abans de 2029. Que qui controla els qüerns estiga a l'avantguarda de la robotització és significatiu. A mida que el procés s'escampe i consolide, en la direcció que apuntava Dick fa mig segle, s'ataüllen dos grans conflictes en l'horitzó: la convivència dels humans amb una inteligència artificial i superior; i la pèrdua, per inferioritat, de milers de llocs de treball amb la inequívoca sensació de que sobren humans, sobretot si l'objectiu és l'eficàcia.
No tardarà, llavors, en aplegar el moment en què els propis humans decidim que els robots creats han de decidir, per davant nostre. En eixe moment començaran, potser, a ensomiar amb ovelles elèctriques. I ja posats: a decidir què és millor per a nosaltres. I així, els robots començaran a adquirir consciència de ser. Potser eixe futur ja és present. Potser nosaltres som ells, que encara no ho sabem. Potser vivim dins de Matrix, de Blade Runner o de la novel·la de Dick.
