El professor Escartí té la destresa característica d’un arqueòleg i sap recuperar i posar en valor velles cròniques. I si bé ha sigut ocurrent, ara, a més, ha tingut el do de l’oportunitat, perquè quan el món actual està patint els daltabaixos de la pandèmia, Escartí ha recuperat les memòries del dominic valencià Francesc Gavaldà, qui va descriure l’evolució i les seqüeles de l’epidèmia de pesta bubònica que es va escampar per les terres valencianes durant els anys 1647 i 1648. L’obra, escrita en castellà i traduïda per a aquesta edició, es va publicar de seguida que va passar l’epidèmia, el 1651, en una altra ocasió el 1804, i l’última, en una edició pràcticament facsímil del professor Mariano Peset, el 1979.
L’editor presenta el text de Gavaldà, que va precedit per un romanç del poeta barroc Pere Jacint Morlà, més una Carta complementària del caputxí Pau d’Alacant (Jaume Fornals Colomina), en què descriu la mortaldat que l’epidèmia ca causar en el seu orde. La Memòria de Gavaldà és, en definitiva, una crònica de la vida quotidiana d’una població espantada pels efectes d’una malaltia tan traïdorenca i misteriosa com un assot de Déu.
