Vinc de rebre un correu electrònic d’un amic mort fa un parell d’anys. En la descripció del missatge posa «Possible SPAM», i durant un temps el mire, dubtant si obrir-lo o no. El meu amic va morir d’un infart, sobtadament, d’una manera tan inesperada que encara se’m fa difícil creure que ja no és amb nosaltres. Mire el llistat de gent a qui va dirigit el missatge, i entre els noms reconec alguns de prohoms de la cultura, escriptors i artistes, fonamentalment. Sens dubte, és SPAM, però tot i això el mire llargament, mentre el meu fill s’entreté al parc. Finalment, decidisc obrir-lo i sols hi ha una adreça web, per tal que em descarregue un fitxer. Tot d’allò més sospitós. El tanque i decidisc no obrir aquell fitxer, potser és un virus, o qualsevol d’aquestes coses modernes. I encara així: i si el meu amic es volguera comunicar amb mi? I si em volguera dir alguna cosa i sols haguera trobat aquesta forma? Em somric, perquè ell era encara més ateu que jo. En l’assumpte posa «Hola!», i aquell punt d’admiració em produeix palpitacions. «Hola!», diu, l’amic mort fa dos anys, «ací estic!», pareix que em diga ara. Mire l’adreça indicada: https://bit.ly/3kYUeh. Tots aquells codis no em diuen res, no signifiquen res. I si és un missatge encriptat? Em pose a riure al parc i el meu fill em pregunta per què ric. Està avorrit i té ganes de tornar a casa. Però jo mire aquell missatge, i recorde com vaig fallar al meu amic, un favor que em va demanar, i li vaig dir que no. Després va morir, així, d’un dia per a un altre, i sempre em va quedar aquella espina clavada. Ja sabeu què vull dir. Em va demanar que l’ajudara en un tema cultural, i li vaig donar llargues, fins i tot vaig estar una mica distant. Aleshores, tenia molta feina, el meu fill començava a anar a la guarderia, i allò que em va proposar no ho vaig veure clar. Després ell ho va portar a terme, amb una altra persona, i va ser tot un èxit. Quan el vaig tornar a veure no em va retraure res, va estar elegant com sempre, fins i tot va dir que a la pròxima seria, que comptava amb mi. Torne a mirar aquell enllaç, i dubte si obrir-lo. Potser és ell, potser és ell que fins i tot ha deixat un missatge gravat perquè s’active al temps d’estar mort. Una vegada vaig llegir una cosa semblant. De colp passe el dit per l’enllaç i, al final, faig clic. El telèfon, de manera immediata, comença a fer coses estranyes. El meu fill em demana tornar a casa. Jo no li faig cas, perquè veig com s’ha obert el meu llistat de contactes i com es van esborrant un a un. Fins que arriba al nom del meu amic, que encara el conserve. En aquest punt, bota un missatge de veu i em diu que tinc el mòbil segrestat. Que si el vull desencriptar hauré de pagar uns diners. El més increïble és que reconec la seua veu.
