En el dia en que s’acompleixen 100 anys del naixement del mordaç i genial, valencià i universal, guionista i director de cinema Luis García-Berlanga, es podran comptar per dotzenes els homenatges i escrits que es publicaran arran de la seua obra.
Pel que fa a actes, reeixirà l’institucional que hui mateixa li ret la Generalitat Valenciana des del Palau de la Generalitat i en el marc de l’Any Berlanga.
En allò que concerneix a les reflexions escrites o audiovisuals, de ben segur en trobareu d’excelses, lluïdes i completes, i, per tant, no insistiré directament en aqueixa línia.
Ara i ací em plau convidar-vos a pensar en la berlanguiana coincidència de l’obertura, aquest dijous passat, de la caixa 1.034 de l’Institut Cervantes, a Madrid, on l’any 2008 el propi cineasta va dipositar un simbòlic llegat en l’anomenada Caixa de les Lletres, amb el prec que s’obrira en el centenari del seu naixement; i açò ha vingut precedit en el temps, justament una setmana abans, a València, per la presentació de ‘la caixa’ -29 × 22 × 6 cm- que conté els dos volums del llibre Fúria espanyola: Vida, obra, opinions i miracles de Luis García Berlanga (1921-2021), cineasta, editat per l’Institut Valencià de Cultura amb la col·laboració de la Filmoteca Española.
L’enigmàtica capsa o cofre ha desvetllat tres objectes: el guió mai no rodat de «Nacional IV: ¡Viva Rusia!» que haguera pogut ser la quarta pel·lícula de la seua anomenada trilogia nacional (La escopeta nacional, Patrimonio nacional i Nacional III); el llibre biogràfic Berlanga: contra el poder y la gloria, de Antonio Gómez Rufo, amb el qual el cineasta deixa palesa la seua total autorització i credibilitat als continguts d’aquest opuscle i del seu autor; i una revista francesa amb un rigorós assaig sobre la seua obra mestra El verdugo, on -al meu modest entendre- l’insigne dipositari ens vol fer veure la internacionalitat de la seua obra, hores d’ara ben reconeguda però no tant en vida del director cinematogràfic, malgrat la seua nominació a l’Òscar a la Millor pel·lícula de llengua no anglesa per Plácido, l’any 1961, i els seus anteriors i posteriors premis als festivals de cinema de Venècia i de Cannes, entre d’altres. És obvi el marcatge que va patir de la censura, les dificultats de l’època en la promoció del cinema espanyol i, fins i tot, la complexitat del subtitulat a altres llengües dels diàlegs corals, ràpids, i energètics dels seus personatges.
Per altra part, el total de les 752 pàgines dels dos volums acabadets d’imprimir -immediatament després dels preceptius articles introductoris a càrrec del ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez, del conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i dels dos directors de la publicació, José Luis Castro i Santos Zunzunegui- comencen justament amb un profús text biogràfic del mateix biògraf ‘autoritzat’, Gómez Rufo, que fa un resum de les moltíssimes hores d’enregistrament realitzades a Berlanga per a la creació del llibre abans al·ludit. I també aquesta «Vida, obra, opinions i miracles de Luis García Berlanga» conté -ara sí, ara ja, fent justícia cultural- rigorosos assajos sobre la importància de l’obra de Berlanga vista des d’Anglaterra (Duncan Wheeler), Alemanya (Ralf Junkerjürgen), França (Jean-Claude Seguin), Amèrica (César Maranghello),...
Finalment, els ‘objectes’ de la caixa ‘cervantina’ passaran a l’espai que tenien reservat en l’exposició «Berlanguiano» que fins el 5 de setembre podrà visitar-se en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i que després viatjarà cap ací; i l’estoig i els dos volums de la publicació ‘valenciana’, a més d’estar a les llibreries, es podran veure en una de les vitrines de l’exposició «Visca Berlanga! Una història de cine» que fins el 19 de setembre podrà visitar-se en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) a València i que després viatjarà a altres indrets.
Llarga vida a Berlanga i llarga vida a les casualitats (o no) berlanguianes.
