Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mary, Bloody Mary

Al cel des de la cuina

Al cuiner José Andrés li acaben de caure cent milions de dòlars del cel. Ho anunciava aquesta setmana Jeff Bezos, que després de realitzar el primer vol comercial a l’espai, feia públics els guardons Courage and Civility que acaba de crear amb la voluntat de premiar personalitats destacades per les seues accions socials. I, entre els obsequiats, hi ha el reconeixement al cuiner per la tasca que desenvolupa al capdavant del seu projecte World Central Kitchen, que porta anys alimentant milers de víctimes estancades enmig de tragèdies.

El cas és que a dia d’avui, José Andrés, exemple de la realització del somni americà, s’ha convertit en el major ambaixador que té aquest país als Estats Units. Més enllà de la influència mediàtica i de la seua tasca en qüestions humanitàries, per molt nord-americans el cuiner és un símbol d’esperança en un país que comença a alçar el cap després de Trump. Ara fa just divuit anys que Ferran Adrià, amic d’Andrés, també experimentava el més semblant que pot significar arribar a la lluna. Era el 3 d’agost del 2003, i apareixia en la portada de The New York Times Magazine. Immediatament tocaria les estrelles convertint-se en una llegenda.

Després de tants segles de ple domini dels francesos al capdavant dels fogons, als Estats Units embogeixen pels nostres cuiners. Des que va arribar l’invent del pa amb tomaca amb regularitat a les taules dels restaurants, les llistes de recomanacions de les guies van començar a fer rànquings dels millors llocs on menjar-ne, com si es tractara d’una recepta de complexa elaboració. Néstor Luján havia explicat que la primera referència del pa amb tomaca data de l’any 1884, quan l’escriptor i periodista Pompeu Gener escriu des de París a un amic que unes nits abans havia menjat pa amb oli amanit amb una tomaca. I afegia: «s’ha posat de moda. Madam Adam n’ha menjat. Fins i tot la gran Sarah Bernhardt se n’ha menjat una llesca».

Hi ha un poema de Borges en el que descriu l’espai i referint-se a la lluna i diu: «Hay tanta soledad en ese oro». I he pensat en José Andrés i en altres formes d’or, en com explica la seua recepta de l’ou fregit perfecte, fascinat per la complexa elaboració dels aliments més senzills. Ferran Adrià també va passejar pel món la seua recepta de «l’ou fregit somiat», amb la diferència d’incorporar la clara una vegada el rovell ja està fet al foc. Alguns cuiners de casa nostra han tocat el firmament abans que alguns astronautes. Com Pedro Duque, que no ha arribat mai a aterrar sobre la lluna i ha preferit acabar estavellant-se al Govern.

Compartir el artículo

stats