Estic a Buenos Aires. Torne a la Feria del Libro després de tres anys, quan Barcelona va ser la ciutat convidada d’honor. I vinc després d’haver passat uns dies passejant-me per la Fira del Llibre de València, per uns Jardins de Vivers feliços pels retrobaments entre lectors i autors, amb reconeixements a Bernardo Atxaga i a Jaume Pérez Montaner i actes en record a Joan Fuster.
A mi, el que em lliga a Buenos Aires és Borges i la fascinació d’una ciutat tan contradictòria com inventada a parts iguals, que em deixa perdre’m caminant per la Recoleta i vagarejant per San Telmo, amb un tic inevitable de comparar, de buscar sempre semblants entre una decadent avinguda Corrientes amb una Broadway efervescent.
He vingut a Buenos Aires amb una traducció al castellà del Sagitari de Joan Fuster sota el braç, un altre universal que, en aquest cas, sense quasi ixir de Sueca, va portar la Modernitat al País Valencià. Potser per això m’incomoda tant pensar o imaginar la celebració d’un any en què es commemora el centenari de l’escriptor sense mirar més enllà d’un ultralocalisme que podria negar-li l’habilitat i l’oportunitat de poder fer-lo més universal.
Al País Valencià poques vegades hem apostat per una internacionalització de les nostres figures. No sé si per falta d’ambició o per inèrcia. Però certament, la figura de Fuster i el motiu del seu centenari hauria de servir per exportar-lo, per traduir-lo, per ressituar-lo en esdeveniments d’alçada a les universitats i en un marc europeu, defugint sempre d’actes amb quatre cançonetes que, de segur i de lluny, farien riure o plorar al propi escriptor.
Fuster era el jazz, no la bandúrria. Al País Valencià, va ser la llum d’un segle, no el ciri d’una processó. Fuster ens va ensenyar a ser irreverents, a indignar-nos, a incomodar, a qüestionar. Amb ironia, intel·ligència i sentit de l’humor, recursos ferms contra qualsevol forma de dogmatisme o totalitarisme que a l’altra banda de la riba, des d’ací, des de Buenos Aires, Borges va utilitzar com ningú a les pàgines dels seus llibres.
No em faria cap gràcia haver de pensar que el moment i el moviment cultural que va viure un determinat ambient d’un escriptor del que ara se celebra el centenari era més modern i eclèctic que en certs aspectes i sectors d’avui. Que miraven París des de Sueca, i no Alfafar des de Benetússer. Fuster no va ser un cosmopolita, però ens va ajudar a tenir l’oportunitat de poder ser-ho.
