Tribuna

Què ens diuen les campanes?

Què ens diuen les campanes?

Què ens diuen les campanes? / Amparo Sellés

Amparo Sellés

El toc manual de campanes ha sigut declarat patrimoni cultural inmaterial de la humanitat per la UNESCO. Amb esta declaración es preten protegir el toc manual i elaborar un plà que implique a totes les administracions, institucions i associacions per a salvaguardar la tradició.

Cada campana té un so que la fa única. L’harmonia entre el bronze, la fusta i el vent produeixen un so melòdic, captivador, irrepetible…fins a la propera campanada. Guarden al seu interior una experiència mil·lenaria, han estat durant segles les veus dels campanars, les veus dels pobles…

El campanar era qui ens anunciava sense necessitat de WI-FI però amb molta cobertura el perill de la tempesta i el foc. Van arribar a convertir-se en el rellotge que marcava l’activitat quotidiana dels pobles. L’hora de llevar-se, d’anar a dormir, d’acabar la jornada al camp. Els campanars podria atrevir-me a dir que eren considereats com les noves tecnoligies d’aquells temps. Actualment encara toquen a mort… Les campanes diuen que s’ha mort algú, (un toc dona, dos home), els quarts i les hores ( pels qui no tenen el mòbil a mà). La gent no només les escoltava sinó que a més n’entenia el significat. Molts tocs que han enmudit davant el soroll de la modernitat…

Segons ens expliquen Raül Bendicho Alpuente,15 anys veí de Puçol, i Miquel Franco, de Sueca, tots dos campaners la mecanització «posa en perill de desaparició l’ofici de campaner». Campaners com estos dos joves voltegen al vent les campanes i d’esta manera mantenen viva una feina ancestral. Cal recordar què les restes de campanes més antigues s’han trobat a la Xina i daten de l’any 1200 aC.

La gent que té esta afició reivindica un ofici que no es resigna a desapareixer. Potser la referència és la catedral de València, on encara es toca a mà tot l’any. No oblidem que les campanes ben conservades sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

Hi ha més de 200 tocs de campanes i algunes repiquen des de fa 500 ó 800 anys, però molta gent es queixa dels sorolls que brollen dels campanars, però no ho fan quan arriben festes com les Falles, on actualment és insoportable els decibelis que provoquen al voltant dels caus o monuments fallers fins eixir el sol. Hi ha una dita molt valenciana que diu : «si no vols pols, no vages a l’era». Doncs més clar l’aigua, quan et compres una vivenda mira primer si hi ha un campanar a prop de tu i si és aixi veste’n al mig del terme a viure.

L’ofici de campaner es va convertir en gremial al segle XVI. Saber tocar les campanes, traure’n música és tot un art. Potser és per aixó què la campana com millor parla és quan es toca a mà. Miquel Franco ja ha aconseguit un dels seus majors desitjos i és que el toc es declarara Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO.

El 31 de decembre a les 24h sonaran en tots els campanars 12 tocs, o dotze desitjos a acomplir durant el nou any. Jo sols en tinc tres: Pau, salut i solidaritat. Per suposat lluitaré per ells. Vosaltres ja sabeu què demanareu a cada cop de campana?

Suscríbete para seguir leyendo