José Cerveró: Un mite del futbol valencià

Fa ara quaranta anys que Cerveró (Real, 1949) es va retirar com a jugador professional

Va entrenar també a diversos equips de la comarca: l’Alfarp CF, l’UD Carcaixent, l’UD Alzira i l’UE La Mancomunitat

Cerveró a la ciutat esportiva de Paterna.

Cerveró a la ciutat esportiva de Paterna. / VICENT M PASTOR

Tomàs Roselló

En el món del futbol cada vegada és més difícil trobar a jugadors que completen pràcticament tota la seua carrera esportiva en un mateix club i en el seu filial. Aquest va ser el cas de qui fora lateral esquerre del primer equip del València CF, entre 1973 i 1983, José Cerveró San Braulio (Real, 1949) del qual es compleixen ara quaranta anys de la seua retirada com a jugador professional. La seua història parla d’un jove de família humil, que destacava per la seua velocitat i capacitat de disputar els balons de cap, que va arribar a ser jugador del València CF durant una dècada.

Cerveró amb la samarreta de la Senyera.

Cerveró amb la samarreta de la Senyera. / Levante-EMV

Cerveró va començar a treballar als anys seixanta en la construcció, amb dotze anys, tasca que va compaginar amb l’equip juvenil del seu poble, fins que el va fitxar el Torrent CF, el 1968. En aquell moment aquest club es trobava en Tercera Divisió, que com ell recorda «era una categoria molt bona perquè d’ahí passaves a Segona». D’aquest club va recalar la temporada següent a les files del CD Mestalla, en el qual va jugar entre el 1969 i el 1973, arribant en aquest període a Segona Divisió. Aleshores, jugant en el filial del València CF va despertar l’interés de l’entrenador del primer equip, Alberto Di Stefano (1926-2014), que li va donar l’oportunitat de debutar en Primera Divisió, al qual considera l’entrenador més determinant en la seua carrera esportiva. 

D’aquesta manera, Cerveró San Braulio es va convertir en un jugador fet a si mateix, que mitjançant el seu treball constant i compromés amb la samarreta valencianista, va contribuir de forma rellevant en gran part dels èxits que va culminar el València CF en l’etapa que va formar part de la seua plantilla, com va ser el cas de la Copa del Rei del 1979 i la Supercopa d’Europa del 1980. Com ell recorda, per a la consecució d’aquest últim títol, els va motivar especialment el parlament previ al partit d’anada a Nottingham que els va fer l’entrenador, Bernardino Pérez «Pasieguito» (1925-2002), «si ganamos este trofeo seremos los primeros de España, ni FC Barcelona ni Real Madrid CF lo tienen». D’aquell equip de llegenda, que va oferir nits màgiques al valencianisme, van formar també part altres recordats futbolistes com Mario Alberto Kempes (1954) o Ricardo Arias (1957) i durant molts anys va ser un referent per als aficionats i encara ho continua sent.

Com a entrenador, Cerveró va dirigir a l'Alzira.

Com a entrenador, Cerveró va dirigir a l'Alzira. / Vicent M. Pastor

Després de la retirada de José Cerveró com a jugador, entre 1994 i 2018, va passar a exercir el càrrec d’entrenador de diversos equips de la Ribera, on ha tingut sempre la seua residència. Aquest va ser el cas l’Alfarp CF, l’UD Carcaixent, l’UE La Mancomunitat i l’UD Alzira, arribant amb aquest últim a dirigir tres-cents partits i a la Segona Divisió B, en una tasca en la qual es va caracteritzar per la seua disciplina.

En definitiva, aquest mite del futbol valencià és una mostra d’una manera de fer, una glòria esportiva i un temps d’un club, el València CF, que els nous temps han esborrat, esperem que no per a sempre.