Més bicis per a salvar el clima

Després de segles tractant el medi ambient com si fora inesgotable i indestructible, ara s’acumulen els problemes ecològics que fiquen en perill la nostra salut, qualitat de vida, economia i potser la nostra supervivència com a espècie. El més perillós i urgent de tots és hui l’emergència climàtica: l’estiu passat patírem 42 dies de calor extrem i aquest rècords de 46ºC (a l’ombra!), tres dies seguits amb 40ºC i moltes nits tropicals i tòrrides (>20 o 25ºC), que impedien descansar bé, i després venen les plogudes torrencials, les inundacions i tots els fenòmens climàtics extrems amplificats, que no solucionarà cap obra d’enginyeria… I no és una simple fluctuació sinó la tendència de les últimes dècades, i els anys venidors seran pareguts o pitjors.

La situació és tan greu que els científics del clima, (IPCC, ONU), diuen que estem sobrepassant el pitjor dels escenaris i calculen que hem de reduir a la meitat els combustibles fòssils abans del 2030 si volem parar la pujada de temperatures en els +1’5ºC. Si no ho fem, després potser ja no hi haurà solució perquè fenòmens d’autoalimentació com la fusió dels gels, de la tundra i l’acidificació dels oceans ens duran a pujades exponencials irreversibles.

El decreixement és la solució i ja no podem ajornar-ho més. El sector que més gasos d’efecte hivernacle emet és el transport motoritzat i, encara que s’oposen les grans companyies, és el que més necessitem reduir. Sobre tot hem de viatjar menys, consumir productes de proximitat i utilitzar menys els autos, passant-nos a la bici i el transport públic. Per l’emergència climàtica, l’esgotament del petroli (ja hem passat el peak oil), la contaminació urbana (que a Espanya mata 30.000 persones cada any i emmalaltix a moltes més), els accidents de trànsit (amb milers de morts i ferits), les guerres llunyanes pels pous de petroli (amb milions de víctimes), etc.

En termes d’eficiència, els cotxes pesen uns 1.000 kg i als desplaçaments urbans duen de mitjana 1’2 passatgers, uns 100 kg, amb un rendiment del motor d’un 30 o 40%, de manera que considerant el pes útil que desplaça el rendiment net real ve a ser del 3 o 4%, un malbaratament energètic absolutament inacceptable. A més, el 50% dels desplaçaments urbans són per anar a menys de 3 km, distància que en bici es fa en igual o menys temps perquè evita els embussos, pàrquings, etc. etc.

Per tant, la bicicleta és fonamental per a resoldre l’emergència climàtica i molts altres problemes. Resulta imprescindible i tothom hauria de fomentar-la, com fan a Europa, on és un tema consensuat per tot l’arc polític i inclús alguns neoliberals furibunds van al Parlament en bici.

Ací fa huit anys prometeren la Xarxa Verda interurbana, que uniria tots els nostres pobles, però encara està pendent. S’han fet pocs carrils bici i ara damunt, la dreta cavernícola vol llevar-ne alguns a València, Elx, Palma ...

En el cas d'Alzira, ciutat representativa de La Ribera i del PV, en tenim unes 15 ciclo-vies, comptant carrils-bici, carrers compartits i via verda. Alguns carrils són inservibles: Joan Calot, Drets Humans/rodona Hospital i camí Benicull. Tenim les connexions amb Carcaixent i Algemesí però falten les de l’Hospital, Corbera, Albalat, Guadassuar i Benimuslem. Falta també connectar bé els carrils de dins la ciutat entre ells i amb els carrers compartits de bici-vianants, fent una xarxa intraurbana completa i útil. Finalment, per a circular segurs per la resta de carrers, cal fer que Alzira siga realment una ciutat 30, controlant la velocitat i impedint-ne les carreres i accelerons perillosos dels conductors incívics.

A la Via Verda de l’Antic Trenet, que reivindiquem des de 1997, encara li falta el tram inicial de Carcaixent, la rodona de La Barraca i tota la Valldigna. La VV Ribera-Costera, més recent i fàcil de fer, sols en té el trosset de Manuel, 1 km. I el Camí del Xúquer, de Sumacàrcer a Cullera, aprofitant camins rurals i motes, encara està per senyalitzar i adequar algun tram.

Però, sobretot, el que més falta fa són campanyes de conscienciació. Cal fer-les molt intenses, fins que aconseguim neutralitzar la publicitat i manipulació que han fet durant 70 anys per a fomentar la compra, l’ús i abús dels automòbils; provocant que a Alzira hi hagen ara 35.394 vehicles de motor, uns 78 per cada 100 habitants (a Espanya hi ha 68 i al món 18 per cada 100 habitants)... En realitat la publicitat d’autos hauria d’estar prohibida ja, igual com s’ha fet amb la del tabac, per la insostenibilitat d’aquest model de transport i els greus problemes que origina.