Espill màgic, quina dona d'aquest regne és la més bonica?

El cànon de bellesa física femenina ha anat canviant al llarg de la història i el que ara està vigent presenta una sèrie de característiques que segurament moltes persones hem observat: celles perfectes i tatuades, pestanyes postisses, llavis gruixuts, extensions de cabell, ungles llargues, pits prominents... i un maquillatge quasi teatral que uniformitza les joves en nom d'una estètica que va més enllà d'agradar-se a si mateix. I és que la pressió que la moda exercix sobre algunes adolescents les porta a construir la seua identitat pensant que l'aspecte físic és el més important per agradar els altres i especialment als homes.

Que a les dones se'ns ha valorat socialment pel nostre aspecte físic, no és una novetat. I contra aquesta visió reduccionista de la dona hem lluitat des dels inicis del moviment feminista, però hui en dia la hipersexualització de les dones i les xiquetes és cada vegada més acusada en un clar i evident retrocés.

El tema no és intranscendent ni gratuït, perquè a les dones (joves i no tan joves) se'ns ha creat i fomentat la necessitat d'aconseguir una suposada bellesa que no tolera la "imperfecció" i al voltant d'ella ha crescut un nogoci que mou molts diners. A Espanya es fan 900 mil intervencions estètiques anuals i 400 mil cirurgies estètiques. L'edat mitjana de les persones que fan ús d'aquests tractaments és de 20 anys i el 71,8% de les usuàries són dones, segons la SEME (Sociedad Española de Medicina Estética).

En aquest món hiperconnectat ha aparegut un nou trastorn: la dismòrfia de la selfie, adolescents que acudeixen al cirurgià plàstic per a retocar-se tot el que puguen, seguidores implacables de la nova estètica. Oblidem amb molta freqüència que les xarxes ens mostren un món irreal i fictici, i que si ens deixem portar per elles, la insatisfacció està garantida.

Aprendre a acceptar-se és vital, cal cuidar la salut mental i física, però com fugir de les xarxes i de les lletres de les cançons que posen per davant de tot pensament humanista, científic i creador, la importància del físic?

Formem part d'una societat que fomenta la superficialitat i la uniformitat, que manipula i crea necessitats, que espenta les joves a sentir-se insatisfetes amb el seu cos i a pensar que "un cos nou" serà la solució als seus problemes. I no és així. Cal treballar de valent des de la família, des de l'escola i les institucions per a desmuntar estereotips, educar en valors i fomentar una actitud crítica on siga més important l'ètica que l'estètica.

Des de l'administració local caldria que no s'oblidaren d'aquest segment de la població tan vulnerable, perquè els i les adolescents importen i molt. L'ajuntament d'Alzira té la possibilitat d'organitzar activitats que vagen més enllà de la diversió, s'ha de fer un treball constant, directe i avaluat si volem canviar les estadístiques que ens diuen, segons la Societat Espanyola de Psiquiatria (AEPNYA), que quatre de cada deu adolescent presenten símptomes de depressió en diferents graus. I entre les causes que l'originen està la disconformitat amb el seu físic.