De llibrets, desqualificacions i llibertat d’expressió

Una vegada concloses les Falles de 2024, és procedent obrir una reflexió sobre els llibrets de la ciutat de Cullera, després d'un exercici en el qual les comissions de la nostra ciutat han obtingut importants premis, però també algun que altre càstig. En primer lloc, cal felicitar les comissions que han aconseguit algun d’aquests guardons: a Cullera, El Canet, Taüt, Rei en Jaume I, Xúquer i Sant Antoni han sigut les premiades; a València, destaca el segon premi aconseguit per Raval de Sant Agustí (fins ara cap comissió de Cullera havia aconseguit un lloc tan alt en els premis de la Generalitat).

També van aconseguir premi Rei en Jaume I (11é), El Canet (22é), Taüt (31é), Xúquer (50é) i Sant Antoni de la Mar (70é). Una altra prova de la qualitat d'aquests llibrets són les nominacions en les diferents convocatòries de Lletres Falleres obtingudes per les falles Raval, Rei en Jaume I, Mongrell i Sant Antoni. A més, Núria Aparisi, en un article publicat en el llibret de Raval, ha guanyat el Premi de la Igualtat convocat per la Falla La Via de Tavernes de la Valldigna. Una altra fita de les falles de 2024 ha sigut la decisió de la JLFC de desqualificar el llibret del Raval per haver editat “només” 200 exemplars del llibret infantil, en comptes de, almenys, 363 que és el cens de persones adultes de la comissió.

Les bases així ho estableixen, i per tant res a objectar a la decisió de JLFC, encara que la sanció (2 anys de no participar en el concurs local) es pot considerar desproporcionada quan no ha existit mala fe ni engany. En els concursos de llibrets de les Juntes Locals més importants de la província de València (Alzira, Torrent, Silla, Xàtiva...) no s'exigeix una tirada mínima per a participar. Només a Cullera es fixa un mínim (i a més molt ampli), igual al cens d'adults, sense tindre en compte, per exemple, que en totes les comissions hi ha matrimonis amb fills, la qual cosa obliga, per exemple, a donar quatre llibrets a un matrimoni amb dos fills de 16 i 18 anys, sent els quatre fallers.

En la notificació de la desqualificació es parla de que en una societat igualitària “la cultura és un bé accessible i igualitari per a totes i tos, inclòs el col·lectiu faller de Cullera”. Una afirmació que la pròpia JLFC no compleix, ja que en el present exercici sols ha entregat a la Falla Raval 100 exemplars del llibret oficial, perquè ha editat menys exemplars que el cens faller de cullera (“fer-ne tants costaria molts diners”, diuen). En el cas del Raval, això suposa que 263 falleres i fallers no tenen dret a accedir al bé cultural del llibret de JLFC. Com bé diu la dita, l’organisme faller “a tots dona consells que no té per a ell”.

Llibertat d'expressió

He deixat per al final el tema de la llibertat d'expressió. En el paràgraf final de la notificació de la desqualificació s’afirma textualment que la JLFC “defensa la llibertat d’expressió (…) però es reserva el dret de, si observa comentaris que considera ofensius per part d’algun membre de la comissió fallera que siguen considerats com a una falta de respecte cap a l’ens organitzatiu o contra qualsevol membre del nostre equip de treball, traslladar-ho al jurat d’incidències perquè actue aplicant el reglament faller”. La llibertat d'expressió s'exerceix sense amenaces.

Si alguna persona comet algun delicte o falta, el perjudicat pot defensar-se en la instància que considere oportunes, però està fora de lloc atemorir-lo abans de cometre el suposat delicte o falta amb portar-lo a un jurat (en aquest cas el d'incidències) per realitzar una crítica. Cada any, en les explicacions dels llibrets, hi ha nombroses crítiques a la gestió de dirigents polítics, sindicals, socials o del món de la cultura. Als autors d'eixes crítiques, se’ls remetrà també al jurat d'incidències si alguna crítica es considera ofensa personal pels al·ludits? Es pot criticar a un representant polític o social però no a un membre de la JLFC?

Allò que defensa la JLFC és una “llibertat vigilada”, amenaçant/advertint amb una sanció a qui critique la seua gestió?. La falla Raval sempre ha exercit la llibertat d'expressió amb responsabilitat. Llavors, per què eixe advertiment sense que haja existit prèviament un motiu concret? Fa un parell d'anys, la JLFC no va sol·licitar a la Generalitat el premi en metàl·lic per a la falla del primer premi d'Especial i la comissió de Raval (que va ser la guanyadora) va deixar de percebre mil euros per eixa negligència de JLFC. Amb eixa forma d’actuar, no va ser responsable la Falla Raval al no reclamar eixos diners a l'ens faller? Amb eixa trajectòria honorable, per què es deixa entreveure ara que els fallers d'aquesta comissió poden realitzar ofenses a JLFC? S'està intentant culpabilitzar preventivament a una comissió d'alguna cosa que encara no ha comés?

Fets, no amenaces vetlades

La llibertat d'expressió es demostra amb fets, no amb amenaces vetlades, que en el fons només pretenen silenciar el dret a la crítica. La JLFC hauria de dir si comparteix aquest paràgraf de la Delegació de Cultura, que atempta contra l'honorabilitat de la comissió. La Falla Raval de Sant Agustí accepta la desqualificació (encara que la considerem excessiva) però de cap mode accepta que li limiten el dret a discrepar amb arguments de la decisió presa per JLFC.