La revista dels pobles del Vernissa

Aquest proper divendres dia 9 a les 19.30 hores a Palma, presentarem un nou número de la Falzia, que subtitulem «la veu dels pobles silenciosos». La revista, en realitat, és una invitació a cada poble per eixir del seu terme i agermanar-se amb els pobles veïns, i un convit, també, a tots els saforencs per recórrer i conéixer el nostre territori i les nostres gents.

Com és habitual, presentarem un còctel el més divers i acurat possible, on ens hem plantejat iniciar un viatge físic i anímic pel riu Vernissa, de la mà de l’amic Federic Artés, el Blanco, de Llocnou, i de Ferran Esquilache, reconegut medievalista que ha furgat en els orígens de Palma i Ador. Començarem a recórrer el riu des dels seus racons més estimats: els assuts i gorgs on apreníem a nedar, les fonts que l’alimenten o les sèquies que reguen les hortes.

Tenim també el privilegi de comptar amb una primícia que ens aporta Rubén Galera, qui està enllestint la seua tesi doctoral sobre la transcripció i estudi de la valuosíssima Historia general de nuestro real monasterio de San Gerónimo de Gandia (1757) del pare i prior Francesc del Castillo.

Seguim amb un tema de força actualitat, com és el del traçat de la carretera CV-60 al seu pas per l’Horta de Gandia. Aportem la visió fonamentada i crítica de l’economista i consultor Vicent Torres perquè cal calibrar molt bé aquesta mena d’actuacions, ja que tenen un caire gairebé irreversible.

Encetem, així mateix, un altre fil important: el de les memòries personals que alguns dels veïns han confegit o es troben redactant. Lliguem, així, persones, famílies, pobles. La història gran i la menuda.

Donem compte, així mateix, de l’afició als llibres i, més concretament, d’obres particularment importants per a Ròtova i Almiserà. Sense descurar, per suposat, altres àmbits que ens ajuden a viure millor i més feliços com són les festes (les d’Almiserà, en aquest cas), la cuina o les rutes muntanyenques. N’aportem una, ben bonica, que tresca, entre Ador i Alfauir, pels voltants de la font del Sister o Sester.

Tot plegat, oferim una ocasió de fruir, de conéixer i, sobretot, d’establir ponts i llaços que facen possible l’estima. Certament, és més necessari que mai en temps d’intransigències i judicis precipitats.

Ens veiem, ens llegim!