Penyagolosa: 25 anys d’afició per la bicicleta contemplativa

Fa ara 25 anys que en Gandia, un grup d’amics i amigues, que compartien l’afició per la bicicleta contemplativa, es constituien oficialment en l’Associació esportiva, lúdica, gastronòmica i no sexista Penyagolosa. Per davant de tot, l’associació la formen una colla d’amics i amigues, on cap tothom. Ja fa 25 anys que compartixen l’esport de la bicicleta i unes hedonistes relacions interpersonals.

En desembre de 1998 tingué lloc la presentació oficial amb patrocinadors i la presència d’autoritats locals i un conseller de la Generalitat. Tant el logo inicial com el d’ara, són obra de Toni Durà.

Més enllà de la omnipresent vessant esportiva, en l’Associació Penyagolosa gaudim de recórrer paisatges feréstecs, amb l’observació de la vegetació, de la fauna, i dels elements paisagístics, com rius, rierols, torrenteres, valls fluvials i glacials, tossals i muntanyes, barrancs, sendes i pistes forestals, marjals, fonts, ullals, gorgs, llacs, platges, embassaments, esporàdics brolls, bancals de secà i de regadiu, arrossars, sèquies, castells, boscos i arbredes, canteres, restes arqueològiques, pobles abandonats...

Hem sigut testimonis, al llarg dels darrers 25 anys, de l’ocàs del món rural, des del canvis en els conreus al despoblament poblacional d’interior en les comarques veïnes, amb radicals canvis al medi. La immersió en la geografia més propera, física i humana, així com la constant observació directa del medi ambient ompli el nostre esperit. 

Hem tingut troballes botàniques, faunístiques, converses amb pastors, llauradors, ramaders, caçadors, tècnics forestals, boletaires i recol·lectors d’herbes, senderistes i gent de camp que han respost a les qüestions que els hem plantejat. 

En l’assemblea anual, a la tardor, aprovem la programació de la temporada d’octubre a juny, deixant l’estiu lliure, per evitar les calors. Amb les bicicletes i partint de la Safor, recorrem les Marines Alta i Baixa, la Vall d’Albaida, la Ribera, el Comtat, l’Alcoià, i també la Canal de Navarrés i l’Horta.

Tres o quatre vegades per temporada, utilitzàvem furgoneta pel transport de bicicletes. Anàrem a Bicorp i la serra del Caroig, Bocairent i la serra Mariola, la serra Enguera, Fontanars i Moixent, la ruta d’Ojos Negros, la Calderona i Nàquera o la Vall d’Alcalà.En aquestes ocasions, el comboi passava per seleccionar el dinar en un bar o restaurant significatiu, per degustar la gastronomia autòctona. 

Recordem amb enyorança la tradicional ruta nocturna a l’Orxa pel Racó del Duc que realitzàvem en lluna plena de juliol. Memorables han estat els diferents viatges al Maestrat, als Pirineus, Navarra, el País Basc, pel Camí de Santiago, Galícia, Cantàbria i el delta de l’Ebre. Combois preparats amb molta il·lusió. Calia llogar una o diferents cases rurals, organitzar la intendència i les rutes.

Ocasionalment, practicàvem el senderisme, ascendint al Benicadell, el cim La Safor, o al Penyagolosa, i dues vegades la Ruta del Cares, als Pics d’Europa, entre Astúries i Cantàbria, també pel parc Nacional d’Ordesa.

A hores d’ara, som una llarga trentena de socis, dels que alguns eixim varios dies per setmana, aprofitant la vida de jubilat. Milers de kilòmetres, de fotos, de rialles, de converses i de records.

Gaudir de la gastronomia del país, la casolana, la de sempre, és un dels nostres paradigmes fundacionals. En cada eixida, efectuem un descans per l’esmorzar, aleshores fruïm amb especial atenció de les ensalades, de gran varietat de bocates, del propi pà, tapes, cacau i tramús. 

Aquestos elements també els fotografiem i avaluem: sabor, presentació, ingredients, relació i qualitat preu. Fixació tenim en la puntuació del «cremaet», amb uns criteris objectius. En la nostra base de dades tenim registrats i avaluats 62 bars pel seu «cremaet»; així hem institucionalitzat un diploma per reconéixer els millors.