Una revisió dels estereotips femenins al cinema espanyol dels anys 50

La Universitat Popular de Gandia organitza el curs "Cinema i Dona" que impartix Amparo Plaza. En aquest taller la ponent ha fet un anàlisi del rol de la dona al cinema espanyol dels anys 50. 

Es tracta d’un programa de cinc sessions en les quals es dona a conèixer el context sociohistòric espanyol mitjançant les diferents corrents cinematogràfiques: dissident, religiós, folklòric i comèdia, independentment del gènere. 

L’objectiu és fer veure com el cinema ha actuat al llarg del temps com a reflex de la societat. Amparo Plaza assegura que la societat d’aquella època era "hipòcrita", ja que, quasi ningú volia veure pel·lícules com "Calle Mayor", de Juan Antonio Bardem (1956), per tal de no veure’s reflectits. 

"La censura va jugar un paper molt fort a l’hora de prohibir certs films, perquè el cine sempre ha sabut ben bé arribar a la població i influir en les masses", explica Plaza. Les produccions que ha escollit són històries de dones: Isabel, Tula, Juana o Maria. 

Una realitat que directors com Bardem amb pel·lícules com "Calle Mayor" (1956), Juan de Orduña amb "El último Cuplé" (1957), Rafael Salvia amb "Las chicas de la Cruz Roja" (1958) o Ángel Picazo amb "La tía Tula" (1964) analitzen les restriccions socials imposades a les dones en l'època. 

Per a Amparo, aquests directors desemmascararen el rol femení a través dels seus llargmetratges mostrant el paper real que la societat de l’època adjudicava. Uns utilitzaren gèneres més dramàtics i altres la comèdia. 

"Les diferències del cine dels anys 50 amb el contemporani són molt grans. En eixa època el paper de la dona es circumscriu a l’àmbit familiar i a hores d’ara el cine tracta a les dones en tots els àmbits", expressa Amparo Plaza. Per a ella són referents films actuals com "Solas", de Benito Zambrano o "Mi vida sin mí", d'Isabel Coixet.  

Al curs s'explica que el cine dona un coneixement de la societat que el produeix des de diferents àmbits: "Vull corroborar que els rols que s’assignaven a les dones venien predeterminats pels ideals més antiqüats de la secció femenina, que junt a l'església va crear un tipus de dona".