29 de abril de 2019
29.04.2019
Dia del Treball

Iniciativa Església pel Treball Decent critica la "indecent" precarietat laboral davant el 1ª de Maig

Les entitats promotores recorden que "el treball decent és un element imprescindible per a la justícia social i la cohesió de tota la humanitat"

29.04.2019 | 13:02
Iniciativa Església pel Treball Decent ha fet públic un manifest davant el 1º de Maig.

Davant la celebració del 1r de Maig, les entitats promotores de la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) —Càritas, Conferència Española de Religiosos (CONFER), Hermandad Obrera de Accinó Católica (HOAC), Justicia y Paz, Juventud Estudiante Católica (JEC) i Juventud Obrera Cristiana (JOC)— uneixen les seues veus, per segon any consecutiu, per a "celebrar el sentit creador del treball" i reclamar l'erradicació de "la xacra de la precarietat laboral que caracteritza l'actual sistema de relacions laborals i que lesiona els drets de les persones treballadores i de les seues famílies".

En el manifest Prioritzant a les persones, descartem la indecent precarietat elaborat amb motiu d'aquesta festa dels treballadors i de Sant Josep Obrer, recorden que "el treball decent, que forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, és un element imprescindible per a la justícia social i la cohesió de tota la humanitat".


Efectes en joves, famílies i majors

Les entitats de l'Església denuncien els greus efectes que la precarietat laboral està tenint en "la joventut afonada en una pobresa crònica que els impossibilita un projecte de vida", en les "famílies les necessitats bàsiques de les quals queden sense assegurar o sense cobrir, com són el sostre, llum, menjar, roba o medicaments" i en les "persones majors que pateixen una vellesa sense qualitat a causa d'unes pensions indignes".

A més de subratllar que "el treball és essencial per a la vida de les persones perquè ajuda a construir la nostra humanitat", les organitzacions exigeixen "a polítics, governants i poders econòmics uns drets que són bàsics per a la construcció d'una societat el sentit de la qual i funció servisquen al bé comú". Per a això proposen, recollint un dels focus assenyalats per l'Organització Internacional del Treball amb motiu de la celebració del centenari, "un programa centrat en les persones i basat en la inversió en les capacitats dels individus, les institucions laborals i en el treball decent i sostenible".

El manifest inclou el testimoniatge de César, un jove de Saragossa, qui pateix en carn pròpia els efectes de la precarietat laboral i que explica com "la majoria de treballs que m'ofereixen les empreses són precaris, hores soltes, substitucions puntuals€ No donen per a viure de forma digna, ni molt menys. Aquest tipus de treball em genera molt estrés i tinc por del dia de demà. Per això, aquest 1r de Maig acudiré al carrer per a al costat d'uns altres intentar aconseguir un treball digne".

Indecent precarietat

Una situació d'indecent precarietat reflectida en els índexs de:

Desocupació. 3.304.300 persones parades i sense possibilitat de treballar (EPA 2018), 340.000 persones en la Comunitat Valenciana;
Qualitat de l'ocupació. La taxa de temporalitat és del 26,86 per cent (EPA 2018), un 28,6 per cent en la Comunitat. El treball a temps parcial involuntari és del 58%; 58,2% en homes; 68,5% en dones (EPA 2017);
Pobresa laboral. Un total de 12.338.187 persones, el 26,6% de la població (el 31,3 en el cas de la CV) està en risc de pobresa i/o exclusió social. El 14,1% de les persones ocupades són persones treballadores pobres (Informe AROPE, EAPN, 2018);
Hores extres. Es realitzen 7 milions d'hores extres a la setmana, de les quals 3 milions no es cobren. 364.400 treballadors treballen hores de més sense cobrar-les i altres 415.400 els que les fan cobrant (CCOO, EPA 2018);
Xarxes de protecció. La taxa de cobertura de persones sense treball i amb prestacions és del 61%. 1,39 milions de persones manquen de treball i de prestació social manca de prestació (SPEE, 02/04/2019). 2.835.000 pensionistes (el 29,6%) tenen una pensió per davall del llindar de pobresa (609 €/mes). En el cas de la Comunitat Valenciana són 317.000 persones (el 32,5 per cent) les que estan per davall del llindar de la pobresa. Més de 1,5 milions de pensionistes (15%) tenen un import mensual de 609 € i 650 € (Informe AROPE, EAPN, 2018);
Salaris. El salari mig anual de les dones va ser de 20.131,41 euros (18.349,52 en la CV), mentre que el dels homes va ser de 25.924,43 euros en 2016 (23.672,18 en el nostre territori). El sou més freqüent es va situar entorn de 16.497,40 euros (INE 2018);
Seguretat i salut laboral. El nombre d'accidents de treball amb baixa en 2018 va ser 47.435. Dels accidents en jornada amb baixa, es van produir 297 accidents greus i 37 accidents mortals. El nombre total d'accidents de treball amb baixa in itinere va ser 6.135, dels quals el 44% (2.729) van afectar homes, mentre que el 56% restant (3.406) van afectar dones. Per gravetat, 73 van ser accidents in itinere greus i 7 accidents in itinere mortals (MITRAMISS, avanç 2019);
Participació dels treballadors. El 51,3% dels assalariats no té representant sindical en l'empresa (Enquesta de Condicions de Treball. 6a EWCS, 2015. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball);
Descans. El 22,4% dels ocupats treballa més de 40 hores a la setmana. El 33% treballa en diumenge, una o més vegades al mes. El 24,6% té un horari que no s'adapta als seus compromisos familiars i personals (Ibidem).

Situar a les persones en centre
A fi de transformar aquestes condicions de fallida de drets i de dignitat, Càritas, CONFER, HOAC, Justicia y Paz, JEC i JOC plantegen aquestes reclamacions:

Que se situe a la persona en el centre de la vida política, de les relacions laborals i del treball, a fi d'abordar la indecent precarietat que descarta a milions de persones a l'accés a un treball decent, i de facilitar el diàleg social entre els governs i les organitzacions de treballadors i treballadores, empresariat i agents socials;
que els poders públics facen efectiu el dret a un treball digne per a totes les persones, ja que el treball és expressió de la pròpia dignitat i que es reconega social i jurídicament el treball de cures, basat en un plantejament nou de polítiques socials, de gènere i educatives que facilite una prestació de les cures compartida per homes i dones;
que es promoguen unes condicions laborals que garantisquen la integritat física i psíquica de la persona, i la seua protecció social, perquè no hi haja ni una persona morta més per accident de treball

 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook