L'alimentació mundial està sent un dels majors
reptes per a la conservació mediambiental i del compromís amb la cura de la Creació
en la línia assenyalada pel papa Francesc en "Laudato Si". La celebració del Dia Mundial
de l'Alimentació és ocasió idònia per a posar el focus sobre els vincles cada vegada més
estrets que aquesta qüestió té amb la protecció de la biodiversitat i la defensa de les
activitats agropecuàries de les xicotetes explotacions familiars, que representen el 80%
del total mundial.
En aquesta jornada, les entitats que impulsen la campanya “Si Cuides el Planeta, Combats
la Pobresa” i que promouen la iniciativa “Enllaça't per la Justícia” (ExJ) -Càritas, Cedis,
Confer, Justícia i Paz, Mans Unides i Xarxes (Xarxa d'Entitats per al Desenvolupament
Solidari)— alerten de l'amenaça que suposa per a la sostenibilitat l'ús intensiu que,
amb finalitats productius, fem dels recursos naturals, al mateix temps que ens recorden que
cada vegada que decidim què menjar també triem cuidar o destruir el nostre planeta.
CLAUS D'UN PROBLEMA GLOBAL
Amb aqueix objectiu, ExJ ha publicat el document titulat "Alimentació. Cada vegada que
decideixes què menjar també tries cuidar o destruir el nostre planeta", on es fa un repàs
intensiu a les claus d'un problema global. Cal assenyalar que l'ús humà afecta
directament a més del 70% de la superfície terrestre lliure de gel i que les activitats
agropecuàries, relacionades principalment amb la producció d'aliments, ocupen el 49%
del total d'aquesta superfície (dades de l'informe “El canvi climàtic i la terra” publicat a l'agost
passat pel Panell Internacional de científics per al Canvi Climàtic, IPCC per les
seues sigles en anglés).
La necessitat d'alimentar a més de 7 mil milions de persones en l'actualitat, i a més
de 9 mil milions en 2050, segons previsions de l'ONU, així com l'augment de la demanda
de productes carnis, lactis i aliments processats per part de països cada vegada més
pròspers, com la Xina o l'Índia, estan conduint a un ràpid canvi en l'ús del sòl
disponible.
L'espectacular augment de la producció de cereals i de carn dels últims 50 anys s'ha
basat en dues estratègies fonamentals: ampliar la frontera agrícola talant boscos
i selves, i millorar la tecnologia per a produir més en cada quilòmetre de terra disponible.
Si aquestes tendències es mantenen, tant el creixement de la població com l'augment
de dietes amb major consum de proteïna animal obligaran pràcticament a duplicar la
producció per a 2050.
Aquest ús intensiu i extensiu de la terra, a part de convertir-se en un els factors que més
contribueixen al canvi climàtic (la producció agropecuària produeix el 30% dels gasos
d'efecte d'hivernacle), afecta molt directament a les persones més pobres. Segons el Banc
Mundial, el 85% de les persones que pateixen pobresa extrema viu en zones rurals.
A partir de la dècada de 1960, amb l'inici de l'anomenada “revolució verda”, té lloc un
ràpid procés de canvi en l'ús de les terres i d'intensificació d'aquest, amb
la finalitat de produir més aliments. Des de llavors, la producció de cereals s'ha
triplicat (240%), el volum d'aigua per a irrigació s'ha duplicat (110%) i la població
de bestiar boví ha augmentat en més d'un 60%.
En paral·lel, la demanda d'aliments ha augmentat de manera constant, al mateix temps que
han anat canviant les preferències alimentàries dels consumidors. Les dietes van
canviant a nivell global per a una població cada vegada major, amb un augment significatiu
de productes carnis i aliments processats rics en greixos i hipercalórics. A més de l'enorme
impacte ambiental aparellat, això ha acabat per produir un problema de salut
i ha contribuït al fet que prop de 2 mil milions de persones patisquen sobrepés o obesitat.
Hi ha dades que ajuden a entendre la dimensió d'aquest problema com, per exemple, que
només 10 empreses controlen el 75% del mercat de llavors, que el 75% de la diversitat de cultius
haja desaparegut, que l'agricultura utilitze el 70% de l'aigua dolça disponible i que
produir 1 kg de carn de boví equivalga a produir 16 kg de cereals.
Com a denúncia ExJ, segons l'últim informe de la FAO (SOFI 2018) hi ha 821 milions de persones
que pateixen desnutrició crònica en el món. I quan se sap, a la llum de totes
les dades i informes, que existeixen aliments suficients per a tota la població actual, la
conclusió és que la persistència de la fam en el món no és un problema de “producció”
d'aliments, sinó d'accessibilitat a aquests. És un problema de distribució.
És un problema de justícia. Això és el que Joan Pau II va dir la paradoxa de l'abundància:
“Hi ha menjar per a tots, però no tots poden menjar, mentre que el
malbaratament, el descarte, el consum excessiu i l'ús d'aliments per a altres finalitats, estan davant
els nostres ulls”.
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA FAMILIARS
En aquest context, ExJ destaca el paper fonamental que té l'agricultura a petita escala,
tant en la producció d'aliments com en el manteniment de les persones més pobres. Es tracta
de xicotetes explotacions unifamilars que utilitzen bàsicament la seua pròpia mà d'obra
i que d'aquest treball obtenen una part considerable, i variable, dels seus ingressos.
Comprén el cultiu, la cria d'animals, l'activitat forestal i la pesca artesanal.
Segons la FAO, més del 80% de totes les explotacions del món tenen menys de dues
hectàrees. Són granges familiars que ocupen entre el 70% i el 80% de les terres agrícoles.
S'estima que hi ha 500 milions de xicotetes explotacions agrícoles als països en
desenvolupament, que sustenten a quasi 2 mil milions de persones. Aquestes xicotetes granges
produeixen entorn del 80% dels aliments consumits a Àsia i l'Àfrica subsahariana.
A més, uns 500 milions de pastors per a subsistir depenen de la cria de bestiar, i el
90% dels pescadors ho són en xicoteta escala i abasten la meitat de la producció de la
pesca de captura.CONCLUSIONS DEL NOSTRE MODEL ALIMENTARI
“Enllaça't per la Justícia” constata en el citat document, després d'examinar el nostre sistema de producció
i consum d'aliments, que:
- La nostra manera d'alimentar-nos és ambientalment insostenible, ja que el mal
que produeix a la terra i als seus recursos és cada vegada major i irreversible. Urgeix un canvi
radical en el nostre sistema alimentari.
- La nostra manera de produir i consumir aliments, junt una sobreabundància d'aquests,
produeix fam i malnutrició, que afecta especialment als més pobres.
- Els nostres hàbits de consum formen part del sistema alimentari global i, per tant,
cada vegada que decidim què menjar, també triem cuidar o no el nostre planeta,
cuidar o no a les persones més vulnerables.
Tenim el compromís de garantir a les generacions futures una terra fèrtil i
en equilibri, capaç de satisfer, entre altres, les seues necessitats alimentàries. Per a això, cal
transformar el nostre sistema global d'aliments.
ExJ documenta dos casos paradigmàtics de males pràctiques en aquest model de producció
agropecuària. Un és el de la vulneració del dret a la Identitat Llauradora i Sobirania
i Autonomia Alimentària en Corriol Chaparrito, Colòmbia, documentat per la Repam (Xarxa
Eclesial Panamazónica); i un altre el de les amenaces que pesen sobre el sector lacti de l'Índia
amenaçat pels nous tractats comercials.
JUTJAR I ACTUAR
En el marc del Dia Mundial de l'Alimentació, ExJ convida a analitzar aquests desafiaments tant a la
llum del punt 4 del “Decàleg Verd” llançat dins de la campanya “Si Cuides el Planeta,
Combats la Pobresa”, on es convida a “Apreciaràs la diversitat del nostre món, com
de la "Laudato Si´: “L'aliment que es malgasta és com si es robara de la taula del pobre"
(cita 50).
Al costat d'això, proposa participar en una aposta per una alimentació responsable i
sostenible amb gestos personals com, entre altres, menjar més fruites i verdures, i menys
carn i lactis; malgastar menys aliments; optar per productes de comerç just i
per una alimentació estacional i de proximitat; unir-se a grups de consum; i fixar-se en
l'origen dels aliments que consumim.
