"Els nostres equips estan preparats per a arribar als qui lluiten per sobreviure, però sovint, les carreteres estan tancades, els productes bàsics escassegen i l'amenaça de la violència impregna les nostres vides diàriament", afirma Cedric Piriou, Director País d'Acció contra la Fam a Haití. “Som testimonis d'una crisi política i alimentària que creix cada dia. El món no pot continuar quedant-se al marge, hem de respondre als complexos secrets d'aquesta emergència multifacètica, que inclou abordar una greu crisi alimentària i una apressant falta d'accés a serveis bàsics com l'aigua potable, l'atenció sanitària, l'educació i el sanejament segur", ha emfatitzat Piriou.

“La inestabilitat política dels últims mesos ha situat a Haití com el país més pobre de l'hemisferi occidental, amb més de 6 milions de persones vivint amb menys de 2,41 dòlars al dia. Hui dia, la inseguretat alimentària ha aconseguit nivells de crisis”, assenyala Piriou. El director país d'Acció contra la Fam a Haití es mostra contundent: “el sector humanitari ha fet sonar les alarmes, però, una vegada més, el món no està donant resposta a la crisi d'Haití amb la suficient rapidesa, si és que ho fa”.

Les poblacions més vulnerables es veuen especialment afectades pels problemes de seguretat, la inflació i la greu escassetat de gas, aliments i medicaments essencials. Amb menys oportunitats d'ocupació en les zones rurals, molts homes s'estan traslladant a les zones urbanes, deixant arrere a les dones, els xiquets i xiquetes i persones ancianes, els grups més vulnerables, davant el risc d'explotació i violència de gènere. Moltes mares lluiten per mantindre les seues llars complint amb llargues jornades laborals, a més d'ocupar-se de la cura dels seus fills i filles i de les responsabilitats domèstiques. La càrrega addicional a la qual s'enfronten les dones és una de les causes de l'augment de les taxes de desnutrició dels xiquets i xiquetes menors de cinc anys, segons una enquesta realitzada per Acció contra la Fam en Grand'Anse al setembre. Aquesta deterioració de l'estat nutricional pot deure's a diversos factors, com la reducció de la quantitat de llet materna produïda per les mares a causa de la tensió extrema, la falta de temps per a alletar i cuidar a les seues filles i fills i la manca de recursos per a atendre'ls adequadament.

Com a resultat de la inestabilitat econòmica, social i política, la desnutrició ha aconseguit nivells alarmants i s'espera que empitjore en els pròxims mesos. En algunes comunitats, com Thiotte i Belle-Anse, la taxa de desnutrició aguda -la forma més mortífera de desnutrició- supera el 10%, una greu emergència segons els estàndards de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La desnutrició crònica, que perjudica el creixement i el desenvolupament, afecta a més del 30% de la població de Thiotte i a més de la meitat de la població de Belle-Anse. Les zones rurals del nord-oest, Artibonite, Nippes i Grand'Anse es troben entre les més afectades i tenen el major percentatge de persones que necessiten assistència immediata. Les seues necessitats es veuen agreujades per una caiguda de la producció agrícola després de la sequera de 2018.

Una resposta integral a la inseguretat alimentària

S'espera que el nombre d'haitians i haitianes que s'enfronten a la inseguretat alimentària augmente fins als 4,1 milions en els pròxims mesos, segons l'última alerta d'octubre de 2019 del sistema de Classificació Integrada en Fases de la Seguretat Alimentària (CIF), una norma mundial per a classificar la gravetat i la magnitud de la inseguretat alimentària i la malnutrició. Si no es prenen mesures immediates, es preveu que 1,2 milions de persones estaran a un pas de la fam entre març i juny de 2020.

La preocupació per l'empitjorament de la crisi va portar a la Comissió d'Afers exteriors de la Cambra de Representants dels Estats Units a celebrar la seua primera audiència sobre Haití en sis anys. Durant la reunió del 10 de desembre, testimonis i membres republicans i demòcrates del Congrés van discutir sobre la necessitat crucial que existisquen solucions locals i sostenibles creades i dirigides pels haitians i haitianes.

A Haití, els equips d'Acció contra la Fam treballen per a millorar de manera sostenible la seguretat alimentària i nutricional, fent costat als grups d'estalvi i préstec, creant activitats generadores d'ingressos, construint sistemes d'emmagatzematge d'aigua, capacitant a les mares perquè puguen detectar signes de desnutrició i millorant el sanejament en les durament afectades zones nord-orientals del país. A través dels nostres programes de protecció social, busquem fer costat a les llars més vulnerables que pateixen inseguretat econòmica i manquen dels mitjans per a cobrir les seues necessitats bàsiques. Acció contra la Fam ha estat a Haití des de 1985 i el 98% dels 172 membres del personal són locals.