L’obligació legal de separar en contenidors els residus orgànics va ser el punt de partida perquè l’associació Del Camp a la Taula iniciés Albal Circular, un projecte que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Albal i que ja s’està extrapolant a altres municipis.

Què és Albal Circular?

Albal Circular és un projecte que es gesta durant el confinament i que vol revaloritzar els residus i la terra. Amb l’entrada en vigor de l’obligació de separar en contenidors els residus orgànics, aprofitem l’oportunitat perquè siga un projecte veïnal el que gestione aquests residus. No sols perquè no hagen de recórrer centenars de quilòmetres per ser tractats, sinó també perquè es valore el residu com una ferramenta d’educació i conscienciació ambiental, així com de regeneració dels sòls del mateix municipi, de l’agricultura i de la jardineria municipal.

Quina és la connexió entre Albal Circular i Pobles Circulars?

Albal Circular és el primer projecte de ‘Pobles Circulars’. Una associació de Paiporta va ser la primera que ho va replicar en el seu municipi, encara que amb la seua pròpia idiosincràsia; ara ja hi ha diverses associacions més que estan treballant per replicar-ho en altres punts de la regió bioterritorial.

Per què la importància de parlar des d’una visió «bioterritorial»?

Els límits administratius no existeixen en els ecosistemes i tot el que ens afecta a nosaltres afecta també a la regió o al territori on estem. A nivell d’acció, sabem que és un projecte local perquè el nostre treball es queda al municipi, però a nivell d’impacte és necessari que en la resta de municipis s’hi faça un ús igual o similar.

Quin cicle fan, amb la posada en marxa del vostre projecte, els residus orgànics d’Albal?

A Albal pots decidir si tires els residus orgànics als contenidors marrons habituals o als d’Albal Circular. Per dipositar-los als d’Albal Circular, primer cal tenir una clau que s’ha d’anar a buscar a una papereria del poble. Juntament amb el tècnic de residus de l’ajuntament, vam considerar que si una persona ja no estava per la tasca d’anar a buscar la clau, no ho estaria tampoc per separar sense impropis. Després, l’empresa que gestiona els contenidors de l’ajuntament ens puja al punt de compostatge els contenidors, que separem manualment i, si trobem impropis, aprofitem per ensenyar a les persones que formen part d’Albal Circular productes concrets que no han d’anar a l’orgànic. Finalment, generem el compost i, amb ell, regenerem el sòl del municipi.

Quanta gent formeu part d’Albal Circular i com us relacioneu?

Actualment som més de 230 persones, unes seixanta famílies, i en cada cas amb el nivell d’implicació que la persona pot assumir. Algunes persones poden contribuir només tirant els residus separats, altres poden ajudar en el centre de compostatge o en les accions de cura del municipi que duem a terme des de l’associació. Per açò és molt important una comunicació activa; a través d’un grup de Telegram informem de les accions o les incidències, però també debatem sobre noves idees o sobre on pot anar el compost.

Com transforma, un projecte de «poble circular», un municipi?

Primer, pels beneficis que produeix en el sòl i en els aliments que acabarem consumint. Es tracta d’un compost amb molt bones qualitats i propietats; després, perquè és un projecte veïnal que posa sobre la taula la corresponsabilitat dels veïns i veïnes mateixes en el seu entorn. Aquest sentit de pertinença i el fet de saber en tot moment on van els teus residus i per a què valen fan que els residus ens arriben a nosaltres sense orgànics, cosa que no passa amb els projectes municipals. A Albal, de fet, cada vegada s’està donant més prioritat als contenidors d’Albal Circular, perquè s’està demostrant que són més econòmics i, sobretot, molt més eficients, lliures d’impropis.