L’analfabetisme impedix que més de 760 milions de persones superen la pobresa

Manos Unidas reivindica que més de 244 milions de xiquets i xiquetes no estan escolaritzats amb motiu del Dia Internacional de l’Alfabetització

Un grupo de alumnos trabajan en su mesa en un colegio de Nicaragua.

Un grupo de alumnos trabajan en su mesa en un colegio de Nicaragua. / Manos Unidas

Ricardo Soriano

Més de 763 milions de joves i adults en tot el món tenen una falta d’habilitats bàsiques de lectura i escriptura segons la Unesco.Per això, amb motiu del Dia Internacional de l’Alfabetització, Manos Unidas posa l’accent a reclamar una educació inclusiva, equitativa, de qualitat, transformadora i sostenible per a totes les persones. Des de l’entitat, aposten per «una educació que possibilite una vida i un futur dignes per a totes les persones i comunitats», explica María José Hernando, del departament d’Estudis de l’ONG. I afig que «l’educació és un dret humà fonamental, que possibilita la realització d’altres drets».

En ple segle XXI, encara hi ha 244 milions de xiquets i joves sense escolaritzar. I un número elevat d’aquells que sí ho estan, no han adquirit els coneixements necessaris de lectoescriptura i càlcul. «Això, que succeeix fonamentalment als països més empobrits, és un dels majors obstacles perquè ixes persones i societats puguen eixir de la pobresa i per a impedir que esta siga hereditària i es transmeta de generació en generació», explica Hernando. 

Les grans desigualtats en matèria d’educació es manifesten fonamentalment en les dones i xiquetes, a pesar que «l’educació i l’alfabetització d’este 50% de la població redueix les xifres de matrimonis precoços infantils, millora les taxes de mortalitat materna i infantil i la nutrició i l’educació de les famílies». A més, segons Hernando, una dona «educada» té moltes més possibilitats de participar en les decisions que es prenguen en el si de les seues famílies i les seues comunitats. 

L’educació és, també, un factor fonamental per a la creació de societats pacífiques i sostenibles. Així ho assegura la Unesco, que incideix en què «els programes d’alfabetització ajuden a enfortir els valors democràtics, la convivència pacífica i la solidaritat comunitària». 

En este sentit es manifestava el cardenal Berhaneyesus Souraphiel, arquebisbe d’Addis Abeba, en la seua visita a Mans Unides. L’educació és, segons el cap de l’Església catòlica etíop, l’única manera de canviar les actuals circumstàncies que enfronta el país, immers en una espiral de violència que ha impedit a molts estudiants acudir a les aules durant quasi tres anys. «L’educació és clau per a combatre molts dels problemes sociopolítics i econòmics als quals s’enfronta Etiòpia», assegurava. Per això, l’objectiu primer de les escoles catòliques és «educar als xiquets i xiquetes com a membres d’una sola societat, intentant previndre les diferències ètniques i regionals que després porten al conflicte», va declarar Berhaneyesus.