Les persones amb ceguera reivindiquen l’ús del braille en el dia a dia

"Pot ser que siga un detall insignificant per a la majoria, però és la diferència entre ser autònoms o no ser-ho"

R.S. València

La diferència entre la inclusió i l’exclusió por estar simplement en uns "puntets", els que donen forma i significat al braille. Concretament, són sis punts que, amb 64 combinacions, s’usen per a compondre lletres i números, escriure en qualsevol idioma, llegir partitures o anotar partides d’escacs. Este sistema de lectoescriptura s’ha convertit en el mitjà de milers de persones cegues per a accedir a la informació i a múltiples tasques quotidianes del dia dia. Per això, el passat 4 de gener, en el Dia Mundial del Braille, les persones cegues van reivindicar un dia més el seu ús quotidià.

"Per a una persona cega, que tetrabrik continga una etiqueta en braille suposa que puga diferenciar si eixe envàs conté llet, suc o caldo de pollastre. Pot ser que siga un detall insignificant per a la majoria, però és la diferència entre ser autònoms o no ser-ho, ja que sense una cosa tan essencial com la inclusió del codi braille en els envasos dependrem eternament d’algú per a saber quins productes utilitzem", explica Marina Rojas, cap de la Unitat de Braille de l’ONCE:

"Durant molts anys i encara hui dia es té la idea que el braille és una cosa obsoleta, passat de moda o que resulta tan lent i tortuós que no servix per a res. Però gràcies a ell, i combinat amb l’ús de la tecnologia, moltes persones treballem diàriament amb dispositius com a teclats, anotadors o línies braille, podem diferenciar el color d’una peça en vestir-nos o divertir-nos amb jocs de taula amb familiars i amics", diu Marina Rojas.

Des de l’ONCE s’impulsa l’ús del braille amb l’objectiu que els afiliats a l’Organització i la resta de la ciutadania puguen conéixer i gaudir d’este codi de lectoescriptura des de tots els seus àmbits: educatiu, cultural, l’ús del braille en la vida quotidiana, en l’oci i en molts altres vessants.

El coneixement i l’ús del braille és ja habitual en col·legis i universitats, i és present en envasos de productes alimentosos i de medicaments, botons d’ascensor, cartes de restaurants, etc., el que suposa una gran millora en la vida quotidiana de les persones cegues o amb baixa visió.