"Alguns no ens sentíem representats a les assemblees d´Infantil i Primària. Les nostres reivindicacions són tantes i tan específiques, que havia de fer-se una associació paral·lela", apunta Raquel Andrés (Xàtiva, 1982). "Enamorada" de la seua professió, presidix l´associació que en gener complirà dos anys, i des de fa nou cursos és la directora del CEE Gargasindi de Calp.

En línies generals, quina valoració fan del nou Decret d´Educació Inclusiva?

Som un grup heterogeni amb moltes opinions i arribar a un consens és complicat. Sí que tenim clar que xavals conductuals a nivell de salut mental no han d´estar en els nostres centres, tampoc els que tenen una discapacitat lleugera... Cal inclusió als centres ordinaris, sempre que hi haja gent superformada, que els equips directius i docents estiguen disposats a fer-ho i que la Conselleria dote de recursos. Si no, per a estar en una cadira al final de la classe, estan millor atesos en un centre específic.

Quins diferents punts de vista hi ha sobre l´Educació Especial?

Hi ha dos vessants: una que pensa que la inclusió ha de ser 100 % al centre ordinari i l´específic quedar-se com a centre de recursos o per a xiquets amb discapacitat molt greu; i altra que considera que el centre específic hauria de treballar per la vida laboral i ocupacional. Quan parlem d´inclusió no és únicament en l´etapa escolar, és fins que eixa persona acabe els seus dies, com qualsevol altra. Després de Primària i Secundària no tenen on anar: hi ha algun centre ocupacional, però els assistencials tenen llistes d´espera, i en el món laboral estan abandonats. Som els centres els que ens movem de forma autònoma i busquem un futur digne als alumnes, contactant amb ajuntaments i empreses. D´això hauria de preocupar-se l´Administració, perquè la inclusió també ha de donar-se en la vida adolescent i adulta.

Per això als CEE van alumnes fins als 21 anys i, en algunos casos, fins als 24.

Podríem reforçar més esta part professional si tinguérem més recursos. La demanda és altíssima, però hui dia no ens conten com a unitat i, per tant, no tenim recursos personals d´Audició i Llenguatge... És una de les nostres exigències.

Quina és l´experiència de la inclusió al món laboral?

Es senten realitzats, com qualsevol persona. Necessiten guanyar un sou, fer amistats, una rutina... els inclou a la vida. Per als perfils més ocupacionals falten centres més diversos, i per als més assistencials, places per a tots. Cal cobrir totes les realitats.

El nou decret ordena una major coordinació entre Administració, serveis municipals...

És imprescindible. D´entrada, demanem que, almenys, les tres províncies estiguen coordinades, per exemple, a nivell d´inspecció, perquè veiem diferències. Caldria començar per ahí, però també en Salut, Serveis Socials...

També al decret, els CEE tenen una doble tasca: ser espais per a alumnes amb necessitats especials i també centres de formació.

Estem d´acord, però s´ha de regular, perquè en les instruccions d´inici de curs ja apareixem com a centres de recursos, però en quin horari i amb quines persones? El centre ha de tindre formació per a poder assessorar i un horari per a fer-ho. Imagine que el decret ho regularà.

Com és el dia a dia en una escola d´Educació Especial?

Cada centre és un món i posa l´enfocament en una prioritat, perquè no tenim currículum. Les persones que treballem ací estem fetes d´altra pasta, perquè has d´estar totalment motivat i entregat. Hi ha alumnat que necessita molta atenció i també alumnat conductual greu, que desgasta molt. La dotació de recursos personals es fa amb un barem general segons el nombre d´alumnes. No hauria de ser així, perquè els xiquets no són números. Una de les nostres demandes és que deixen que l´equip educatiu amb orientadors i la supervisió de la inspecció diga quant personal necessita. Fem malabars i, per responsabilitat, més del que hauríem de fer. Necessitem més suport; han de visitar-nos i passar un dia amb nosaltres. No és una qüestió de far llàstima, pretenem ser justos amb qui ho necessita. Som centres educatius, no assistencials on vindre a passar el dia.

Per què no hi ha currículum?

No existix un currículum elaborat per la conselleria per als centres específics. Tenim molta flexibilitat: amb alguns alumnes treballem en uns mínims molt mínims i altres tenen una escriptura i comprensió perfecta. Un currículum hauria de comprendre esta realitat.

Si els CEIP demanen tindre infermeres, als CEE són encara més necessàries, no?

Molts centres tenim infermera a temps complet, però altres no, només migdia i van des del Centre de Salut. Això no es pot consentir. Ha d´estar a temps complet i la gestió ha de ser des d´una borsa d´infermeres escolars. Des del curs passat esperem ordinadors on posar l´Abucasis -programa per a l´accés directe a l´historial mèdic-. Va ser una promesa del conseller. Per favor, que la complisca.

Per què ha d´apostar la societat i l´Administració pels CEE?

No hem de buscar cap benefici. Són alumnes i és educació i, per tant, s´ha d´invertir en ella, sense tindre una visió de llàstima, només per dret.

Com ha evolucionat l´Educació Especial en els últims anys?

Estem en un moment transformador. Ja no són els centres d´abans, ara hi ha molta formació específica i activitat: tertúlies literàries, grups interactius, música, teatre... es fan coses molt potents.

Amb què es queda de la tasca?

És dur però també hi ha moltes satisfaccions i no hi ha dos dies iguals. La lluita és amb l´Administració; necessitem més suport perquè ens siga un poc més fàcil la nostra tasca. Seria molt millor amb recursos i consideració.

I de la faena directiva?

És molt més dura. La part pedagògica és meravellosa, però la burocràtica és molt dolenta: ÍTACA no està preparada per als CEE; la gestió dels menjadors és nefasta perquè no arriba de la conselleria la quantia que correspon per a pagar les cuidadores necessàries... sempre has d´estar lluitant i això esgota.

Hi ha més reivindicacions?

Volem tindre comissions de servei, com les aules CyL o les hospitalàries, perquè vinguen professionals amb un perfil concret; dins d´alguns centres van a fer-se aules conductuals, que han sigut destinades en els CEE, però nosaltres no som un caixó desastre; i també volem una figura a la qual dirigir-nos en la Conselleria.

Com funciona el nou Cefire d´Inclusiva?

Estan fent moltes coses i molt bé, estic molt sorpresa. Ja han vingut a vore´ns i ens han cridat per a fer formacions. Feia falta.