"La idea comunista tornarà"

Amb vocació de periodista des que era una xiqueta, l´escriptora va explicar que ha passat trenta anys escrivint el que denomina la «Enciclopèdia de la utopia roja», amb llibres com La guerra no té rostre de dona, Els xics de zinc o La fi del homo sovieticus, en els quals arreplega, a través de veus anònimes, la vida del «socialisme quotidià» dels últims cent anys.

Va asseverar que, gràcies a la seua experiència d´exiliada a Suècia, Alemanya o França, ha vist, especialment en el país escandinau, «molt socialisme», que es nota en qüestions com la justícia o la política fiscal, la qual cosa la porta a pensar que, «quan una societat es troba en una etapa d´evolució de la consciència, arriba a elements del socialisme».

«És per este motiu „va prosseguir„ que no podem dir que el socialisme siga una idea dolenta; el que era dolenta era la versió russa». Tampoc va ser benèvola amb els actuals governants ni de Bielorússia ni de Rússia, sorgits de la Perestroika. Alexiévich va subratllar que «en els anys noranta, en l´època del romanticisme, pensàvem que s´aniniriem els comunistes i vindria la llibertat». «Però es va véncer al monstre del comunisme i ara devem viure amb les rates que van eixir de la nostra pròpia ànima», va postil·lar.

En este punt, va reflexionar que, en qualsevol país dictatorial, les persones queden anivellades i tenen «enterrat un monstre, una personalitat deformada», i, quan de sobte es troben amb la llibertat, «ningú sap el que és».

No obstant açò, algú sempre es queda amb el poder, i en el cas dels països soviètics «el poder va ser agafat pels lladres, els qui es van repartir la riquesa», mentre la gent «somiava amb el socialisme de rostre humà». «No estàvem preparats per a este món cruel i els lladres van robar en tot el país, i continua passant», va denunciar.

Alhora, va remarcar que la paraula capitalisme en eixos països no es pronuncia molt, perquè la «mentalitat russa nega el capitalisme». El que s´utilitza és el vocable «mercat, però es refereix als lladres, als oligarques que tornen al poder perquè no volen retornar allò que havien robat».

No va obviar que el sistema soviètic va inculcar la por „al que va denominar «el nostre controlador etern»„ a diverses generacions de ciutadans i que este persisteix, perquè encara hui «hi ha gent que desapareix i està en presons».

A més, encara que Alexiévich diu que ja no té por de res, el «moment és molt perillós», amb els nous patriotes anant en contra del mateix Vladimir Putin, perquè creuen que «és massa feble, per perdre la guerra amb Ucraïna o no terroritzar a Amèrica». «Rússia „va dir„ necessita sempre una idea messiànica».

No obstant açò, i ací es va permetre la ironia, creu que tant Putin com el president bielorús Alexandr Lukashenko «viuran molts anys perquè un practica judo i l´altre hoquei».

Quant al que va ocórrer en la central nuclear de Txernòbil i conta en «Veus de Txernòbil», va mantindre que, encara que l´ésser humà creu tenir-ho tot baix control, «no tot ho està» i va advertir que l´home «pensa que en el seu enfrontament amb la naturalesa té possibilitats de guanyar, però no es pot guanyar la guerra contra la naturalesa».

Respecte als seus nous projectes literaris, va avançar que està escrivint un llibre sobre l´amor, que juntament amb la mort, són, en la seua opinió, les qüestions més importants per a les persones, encara que va desvelar que té dificultats per a parlar amb els homes sobre açò, perquè no sap què pot preguntar-los.

Svetlana Alexiévich es troba a Barcelona per a presentar la seua obra, editada en castellà per Acantilado i Debate, i en català per Raig Verd.