Pla Verd Escolar de València: Patis més naturals, patis més educatius

Ni els infants, ni l’educació ni les escoles són com abans. Tampoc els patis, que en els últims cursos estan sent modificats en molts centres educatius. Alguns dels motius són mediambientals, per a adaptar-se millor a les altes temperatures que cada vegada se senten més durant el curs.

Altres són per una qüestió de justícia i igualtat, perquè l’ús del pati siga equitatiu; o pedagògics, per a emprar l’entorn del centre també com un lloc on aprendre, una aula a l’aire llibre.

Tots estos arguments, d’una manera o alta, estan presents també en un projecte que duu a terme la Fundació València Clima i Energia de l’Ajuntament de València, que ja ha posat en marxa el que en un futur serà el Pla Verd Escolar. La llavor s’ha sembrat en les tres escoles municipals que estan immerses en processos participatius amb tota la comunitat educativa. Són el CM Santiago Grisolía, el CM Fernando de los Ríos i el CM Benimaclet. 

A l’octubre, la comissió d’Urbanisme, Parcs i Jardins de l’Ajuntament va aprovar la preparació d’un Pla Verd Escolar, i al febrer va començar un projecte participatiu en les tres escoles per a fer un diagnòstic inicial de com són els patis actuals i quin és el canvi que desitgen i veuen necessari les famílies, el professorat i l’alumnat.

Tot i que este procés encara no s’ha acabat -són tres sessions en cada centre-, Emilio Servera, tècnic de projectes europeus de la fundació, explica que «les potencials actuacions se centraran en l’àmbit de la naturalització dels patis».

Entre altres coses es tracta de llevar aslfalt, que allibera calor i no és permeable per a les precipitacions; incloure més vegetació, com arbres o plantes aromàtiques; i jardins ‘verticals’ o més verd en pèrgoles i sostres.

«L’avantatge dels patis naturalitzats és que són una oportunitat de tindre patis diferents i de canviar dinàmiques i jocs. És una oportunitat per a fer més exercici físic, o esports diferents dels de pilota; més contacte amb la natura, però també una manera per avançar cap a patis més coeducatius i amb major equitat», apunta Servera.

El tècnic també destaca que els patis més verds són, a més, «espais més agradables» per a l’alumnat, i «poden incorporar-se al currículum de les assignatures, com una zona més per a fer algunes activitats, com Educació Física, però també Ciència o Arts».

En acabar el procés de participació este curs, l’Ajuntament de València comptarà amb un informe on s’arrepleguen totes les peticions de les tres escoles municipals en cada cas per a, després, desenvolupar i executar els projectes finals. El Pla Verd Escolar s’emmarca dins del projecte europeu Fair Local Green Deals en què està València i este, al seu torn, desenvolupa qüestions contemplades al Pacte Verd Europeu.

Realitat i no utopia

La naturalització o ‘renaturalització’ dels patis dels centres no és una utopia. Hi ha exemples de bones pràctiques i de canvis que ja són una realitat i que van més enllà dels horts escolars. De fet, el projecte de les tres escoles municipals té com a referència el treball fet pel CEIP Ballester Fandos de València.

L’escola pública del barri de la Malva-rosa ja té molt avançat el canvi del seu pati, que encara continua, i s’engloba tot en la voluntat de voler convertir-se en un col·legi totalment sostenible. «Volem que la gent ens conega per ser una escola sostenible», apunta Vicent Ripoll, director del CEIP, que està implantant el que seria el projecte pilot de la mà de la cooperativa Fent Estudi. 

Entre altres coses, explica que han «relegat» la part esportiva, per a crear més espais. Per exemple, tenen una aula de fusta, una caseta que funciona com a ‘bibliopati’, un hort escolar, una zona amb terra, jocs i una muntanyeta, un espai amb troncs de fusta, nous arbres, plantes aromàtiques i un ‘circuit’ verd per a fomentar que els xiquets i les xiquetes facen més activitat física seguint l’itinerari.

Tanmateix hi ha pissarres pintades als murs i una zona de cuina ‘oberta’ amb diferents elements per a jugar, a més dels tobogans. En un futur esperen que ja haja crescut una ‘pradera de flors’, si la pluja ajuda en algun moment.

A les proves que van fer al pati amb sensors durant prop de tres mesos, Ripoll explica que s’ha constatat una diferència de fins a 15 graus entre les zones amb vegetació i ombra i les que es queden al sol.

Eixe efecte, si es multiplicara en les més de 100 escoles de València, faria que la temperatura de la ciutat en el seu conjunt disminuira en els mesos més càlids. És per això que han creat una zona com a ‘refugi climàtic’, a més d’altres de ‘joc tranquil’ per als més menuts. 

«Ara al pati el joc és més intergeneracional i es relacionen més els xiquets d’Infantil i Primària i els mestres també han canviat la seua didàctica i la manera d’ensenyar, ja que poden baixar i fer classe amb pissarres o a l’aula ‘oberta’, on fem les exposicions del treball per projectes», afegix.

«La intenció és guanyar biodiversitat, verd i naturalesa, que tu sentes que estàs en un espai natural», resumix el director. Tot este projecte està finançat amb diferents fons i subvencions (com els programes PIIE o Proa+ de la Conselleria d’Educació, a més de convocatòries municipals com la de Missió Climàtica València 2030) i servix d’espill per als CM Santiago Grisolía, Fernando de los Ríos i el Benimaclet.

De fet, la sessió inicial del Pla Verd es va fer a l’escola de la Malva-rosa, on les tres comunitats educatives van vore in situ el canvi que volen per als seus centres.

Menos hormigón y más flores: Así se adaptarán los patios de colegio al cambio climático