27 de mayo de 2016
27.05.2016

El Mariscal de València que viu l'èxit a Barcelona

Un programa de TV3 viatja amb el dissenyador a la ciutat on va nàixer i on es retroba amb els amics de tota la vida - Diu que el nacionalisme és una cosa molt primitiva i que només els arbres poden ser d´una nació perquè tenen arrels

27.05.2016 | 04:15
Javier Mariscal, a l´Albufera, en una imatge del programa.

Quan Javier Mariscal parla puja el pa. El dissenyador valencià és el protagonista diumenge a TV3, al programa «Arrelats» (22.30), que ha viatjat amb ell a València. Encara que té Barcelona al cap, mai ha perdut el contacte amb València.

Va arribar a Barcelona als anys 70 per estudiar disseny i viure l´ambient «underground» i ha acabat sent protagonista de la història recent de la capital catalana. Barcelona, «la meva ciutat», com l´anomena, està considerada la ciutat del disseny, en gran part gràcies a ell.

Javier Mariscal va nàixer a València, en el si d´una destacada família de l´alta burgesia i on es va criar en un entorn controlat i conservador. Unes arrels que, juntament amb la seua dislèxia –llavors un trastorn desconegut– el van abocar al món de les imatges i van ser determinants per fer de Mariscal l´artista irreverent que tothom coneix.

En el programa de la televisió pública catalana, Javier Mariscal es retroba amb allò que va marcar la seua infantesa: l´escola del Pilar, on l´educaven per tenir consciència «de saber dirigir a toda la clase obrera»; els amics de tota la vida; la llum de l´Albufera, tant present en el cromatisme de la seua obra i en la vitalitat dels seus personatges. De tornada a Barcelona, amb l´Ernest Folch, Mariscal recorda Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, i el que va suposar en la seua vida.

Mariscal, que viu a Barcelona des dels 20 anys, considera que no té terra. Diu que el nacionalisme és una cosa molt primitiva i que només els arbres poden ser d´una nació perquè tenen les arrels dins de terra. Tot i així, si s´ha de pronunciar diria que és de València, però «he escollit Barcelona i l´estimo molt».

Mariscal no se´n considera gens, però aclareix que «seria independentista dintre d´un context molt més europeu, amb molts arguments que diguin que és la millor manera d´organitzar-nos. Llavors sí que seria independentista, per què no?».

Reconeix que les banderes el fan posar molt nerviós i que és una persona d´imatges més que de paraules. Això ha generat més d´un titular polèmic que ha hagut de matisar, com quan va dir que la manifestació de l´Onze de Setembre del 2012 li recordava l´època de Hitler: «Em vaig passar molt. Una cosa és un comentari entre amics i l´altra cosa és que estigui imprès i que surtin les paraules tal qual». I afegeix: «molta gent en la meva ciutat i en el país a on estic vivint ho tenen, aquest sentiment de pàtria, on la bandera representa moltíssim per a ells. Per a mi no».
Durant este viatge Javier Mariscal coincideix amb bons i vells amics com Fernando Trueba, amb qui va fer la pel·lícula Chico i Rita, l´última gran producció del seu estudi abans de tancar-lo per la crisi. Mariscal també es retroba amb Jaume Sisa i amb Miquel Barceló amb qui, a més d´una gran amistat, l´uneix la passió per la pintura.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine