«Quins són eixos xicots?», compten que va preguntar Plácido Domingo el dia que va escoltar en una gravació dels seus néts com tres jóvens italians interpretaven O sole mio. «Són Il Volo», van respondre, agarrant una flama que es perpetua amb el seu aval a l´homenatge que el trio acaba de rendir als Tres Tenors.
«Molta gent va començar a escoltar música clàssica quan Luciano (Pavarotti), Josep (Carreres) i jo duem a terme els concerts d´Els Tres Tenors. Estos tres xics prosseguixen la nostra idea», escriu l´actual director general de l´Òpera Nacional de Washington i de l´Òpera de Los Ángeles en el llibret que acompanya Notte Magica (Sony Music).
L'àlbum, compost d´un CD+DVD, arreplega el concert oferit per Il Volo „Piero Barone, Ignazio Boschetto i Gianluca Ginoble„ el passat 1 de juliol davant de 6.000 persones en la Plaça de la Santa Creu de Florència, amb la participació del mestre Domingo tant en la direcció com interpretant Non ti scordar di me.
«Açó no és només un tribut als Tres Tenors, sinó als que ens van transmetre la passió per la música clàssica; quan van cantar en Caracala, ho van fer per a tots els públics», ratifiquen estos tres jóvens intèrprets de veintipocs anys, que no havien nascut quan es va celebrar aquell mític concert.
La seua actuació a Florència junt amb l´Orquestra Simfònica del Teatre Massimo de Palerm va ser «un moment de felicitat i, al mateix temps, de gran responsabilidad», per al que van estudiar com mai ho havien fet, a fi de complir les expectatives davant d´àries cèlebres com Nessun dorma.
Puntualitzen que «esta no és una imitació» i que tampoc pretenen comparar-se amb altres grans intèrprets de l´escena operística de hui en dia, com Juan Diego Florez o Jonas Kaufmann, que per a ells la missió era una altra.
«Com pots fer arribar esta música als jóvens si no la canten els jóvens?», assenyalen de forma retòrica estos artistes als concerts dels quals «van des de xiquets de cinc anys a iaies de noranta». Molt han treballat per a aconseguir-ho. Notte magica és el quint àlbum en directe de la seua carrera, el desé de tota la seua discografia, que va arrancar fa només sis anys amb un disc homònim.
El seu nou treball s´ha publicat en cinquanta països, d´Itàlia a Japó, passant per Llatinoamèrica i Estats Units, on tenen un gran nombre de seguidors. Ara toca tornar a mirar a Europa, inclosa Espanya. En part ha sigut possible gràcies al seu pas pel Festival d´Eurovisió 2015, on 200 milions de persones els van veure aconseguir el tercer lloc amb Grande amore, una cançó que, segons la seua opinió, «ha fet història en Itàlia», on va ser quatre vegades platí en vendes i es va alçar amb la victòria en el festival de Sanremo.
No pareixen molt contents en qualsevol cas amb el guanyador d´aquella edició del popular concurs europeu de la cançó, el suec Mans Zelmerlöw i el tema «Heroes», que consideren «una imitació de David Guetta», feta «sense cor».
«Sols pots cantar en anglés si et dius ABBA», prosseguix el trio en la seua denúncia dels que opten per l´estratègia i trien cantar en una llengua que no és la seua, «sobre tot si tenen una pronunciació...».
Eixa mateixa reclamació amb l´idioma l´apliquen a Il Divo, el quartet plurinacional que interpreta versions de temes pop en tessitures líriques. «És millor ser italià per a cantar en italià», opinen els xics d´Il Volo, després de reconéixer la seua admiració per ells, en qualsevol cas.
Al novembre obriran els concerts de Mariah Carei a Brasil, una papereta que no els inquieta. «Ens vam posar més nerviosos amb Barbra Streissand», admeten, en al·lusió a la col·laboració que van establir amb la diva nord-americana quan a penes comptaven 16 anys. «Al principi no sabíem ni qui era», reconeixen.
El 5 de març iniciaran en el Ràdio Music City Hall de Nova York una gran gira internacional articulada entorn d´este últim àlbum, acompanyats d´una orquestra simfònica i donant-los l´oportunitat a músics jóvens de tocar amb ells.
