17 de abril de 2018
17.04.2018

Spirou explora el Congo de Tintín

Els dos clàssics de la historieta es fonen en «El grum de verd caqui» i «La dona lleopard», aventures del personatge creat per Rob-Vel dibuixades per Olivier Schwartz amb guió de Yann

17.04.2018 | 00:48
Spirou explora el Congo de Tintín

Tota la tradició del còmic belga clàssic es condensa i renova en El grum de verd caqui i La dona lleopard, en el qual Spirou visita el Congo de Tintín en àlbums gojosos que signen el guionista Yann i el dibuixant Olivier Schwartz, dos francesos en la cort del rei Leopoldo II.
Tintín i Spirou són dos personatges que encarnen dues tradicions molt diferents en el còmic belga, fins a 1970 el més important d´Europa.
Tintín va nàixer en un periòdic (LeVingtième Siècle) en 1929 i és l´obra completa d´Hergé (encara que va fundar un estudi per a refer les primeres aventures i fer les següents). Després de la II Guerra Mundial va tenir una revista i a la mort del seu autor, en 1983, es va clausurar la sèrie, sense que les ofertes d´artistes consagrats, els tintines apócrifos i el fam i la set de noves aventures que pateixen els tintinófilos hagen commogut a la implacable vídua de l´artista, que basa el valor del seu llegat en l´escassetat i la exquisitez.

Spirou va aparèixer en un còmic, Li Journal de Spirou, en 1938, creat per Rob-Vel, que ho va vendre anys després a l´editor Jean Dupuis i des de llavors ha tingut una desena de dibuixants, el millor Franquin, que en 20 toms va configurar el personatge i el seu món. Dupuis encara trau el còmic, en el qual van debutar Lucky Luke (1946), Jerry Springs (1954), Gaston Lagaffe (1957) Els barrufets (1959), Joko Tsuno (1970) i XIII (1984), entre uns altres. Dupuis ha mantingut hidratats i alimentats als seguidors de Spirou.

Una de les línies d´aquest personatge són els àlbums en els quals es deixa llibertat a autors de renom perquè ho interpreten i en ella estan El grum de verd caqui i La dona lleopard, que situa a Spirou en el temps i en l´espai. És més bruselense que mai i està sotmès al temps de la guerra i la postguerra mundial amb les seues ocupacions alemanya i nord-americana. El sempre avantguardista Spirou queda sotmès al passat, ambientat en mil detalls d´un temps i mogut amb anacronismes interessats dins d´una aventura de hechura clàssica, dibuix modern, maneig contemporani dels personatges, homenatges per a lectors veterans i retazos d´actualitat.

O siga, que es veuen escenaris bruselenses, a Spirou alcoholizado, a Fantasio ficant-se al llit amb xiques; carrers parisencs on Jean-Paul Sartre misoginea en el cafè de Flore davant Simone de Beauvoir que rumia escriure alguna cosa sobre les dones, farta que li les considere, eureka, «el segon sexe» i la selva d´un Congo amb els mateixos animals que exterminava Tintín en la seua segona aventura i un país sota les intrigues d´una caricatura de Mobutu Sese Seko, primer president de Zaire (actual República Democràtica del Congo) al que avança 20 anys en la història.

En aquesta trilogia de Schwartz i Yann apareixen referències al diari col·laboracionista Le Soir, on es publicava El tresor de Rackham el roig, en el rastre dels Marolles es troba a Hergé i a Edgar P. Jacobs (Blake i Mortimer), corretean els carrers bruselenses Quique i Flupi, els xavals que escapen del gendarme gros, són figurantes Jo i Zette, els xiquets creats per a la revista catòlica francesa Coeurs Vaillants i fan un cameo un parell de dolents de les aventures del reporter del tupè: J. W. Müller i el contramaestre Allan. Hi ha més llaminadures per a tintinófilos. Schwartz fa homenatges a Yves Chaland, el més important renovador de la línia clara en els vuitanta, i saca als personatges de Willy Vandersteen Bob i Bobette, els més coneguts del còmic flamenc.

Com cada temps té la seua modernitat, Fantasio, l´amic periodista de Spirou, és un zazou (fan del swing) que té en la seua cambra un fonògraf, quadres de Kandinsky i Miró i llig als existencialistes sota un cartell de Boris Vian. En el còmic sonen jazz i cançons de Jacques Trenet (La mer), Louis Gasté (Feelings), es nomenen la Geuze i la Lambic, les dues cerveses belgues i diversos menjars del país.

Dona lleopard
El protagonisme d´aqueixa dona lleopard porta als aniotas, homes lleopard d´una societat secreta africana que va tenir molta activitat en el Congo belga i que ja eixien en Tintín, abans dels seus anys de major activitat. Com a detall d´actualitat, la maledicció encara real dels negres albinos. Schwartz i Yann recuperen d´Hergé al missioner belga amb la seua sotana blanca creuat amb un personatge històric, Albert van Haelst, un capellà que en els anys cinquanta va produir per a Àfrica les pel·lícules de Matamata i Pilipili, els Lairel i Hardy africans.
Amb les seues mil referències i nivells de lectura, els adults poden gaudir d´aquest combinat del millor còmic belga jalonat per sorpreses i picades d´ullet i, en una lectura rasa i juvenil, aquestes aventures també són molt divertides.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine