Zadar

A Pau, Roser, Nikola, i a tots.
-Croàcia és un croissant -em digueren, amb humor, a manera de benvinguda, mentre jo mirava el mapa del país per situar-me a Zadar.
Certament, el territori de Croàcia té la forma d´un croissant. I Zadar està a la meitat que es mulla i remulla a la Mediterrània; al centre de la costa dàlmata. El croissant croat, per tant, a Dalmàcia, és salat. Perquè a Zadar, allà on mires, et trobes la mar davant.
Tant és així que, des de les finestres de la universitat es veu la mar, la mar («more, more» diuen ells), i unes illes a tocar. Illes amb oliveres, vinyes, i xiprers: la mar de tots.
La presència visual i sonora, constant i sorprenent de la mar-more, ha fet que em sentira còmode, com a casa, bé que en una llar nova i distinta, però familiar, com em passa quan viatge per Grècia, o per Itàlia. I és que Zadar m´ha recordat Venècia en amanoseta, i també Corfú, pels verds.
Vull dir que tot hi té el discret gust amable, elegant, senzill, que caracteritza la Mediterrània, on els paisatges i els humans se senten pròxims, en clau local, i en clau universal.
A Croàcia, hi he estat una setmana, i, pel que he vist, i pel que m´han contat, caldria prou més temps, i el privilegi de tindre un barquet de vela, o una petita barca, per fer-se una bella idea d´aquest nou país, antic i divers, muntanyenc i mariner, i pròxim, per altra banda. De Croàcia, l´únic incomprensible era la llengua, de tradició eslava, bé que escrita en grafia llatina. Però, per sort, entre la gent universitària amb la qual m´he mogut, la majoria parlaven com jo -tant els professors valencians com els estudiants croats-, i això ha permés que em sentirà encara més bé: o en una casa millor, acabada d´estrenar. Vull dir, amb la mar davant, i somiant Ítaca.