Un company de treball em conta que li costa dur el seu xiquet (de 12 anys) tres dies a la setmana al poliesportiu a entrenar. No solc corregir a ningú, si no és en àmbits apropiats, però com que el company té una bona competència lingüística (i el superior de la JQCV) i disfruta esmenant altres, li dic: «Tan jovenet i ja entrena, a qui?». S´adona de seguida de la broma i rectifica: «El duc a entrenar-se».

Els que no rectifiquen són alguns comentaristes esportius per als quals tant l´entrenador com els jugadors o atletes en general «entrenen», sense fer la convenient diferència entre «entrenar» i «entrenar-se». L´entrenador és qui «entrena», mentres que els jugadors «s´entrenen», a les ordes de qui dirigix l´entrenament o a soles. Per exemple, «Garrido ´entrena´ els groguets del Vila-real a consciència», «Vaig vore a Àngel Casero ´entrenar-se´ per la carretera d´Albalat dels Tarongers».

Un altre verb usual en l´àmbit esportiu és «calfar», que és transitiu en frases com «Calfar l´aigua», «Calfar l´habitació», «Calfar els ànims», però és pronominal en «Calfar-se a la vora del foc», «Calfar-se a punyades», «Calfar-se el cap», «Calfar-se sexualment», etc. Però el dubte d´ús es presenta quan s´utilitza en el sentit de «fer exercicis de calfament» que segons la normativa tradicional ha de ser pronominal; però dir o escriure que «Els jugadors es calfen en la banda» queda molt poc comunicatiu, a més d´equívoc. El DV de la GV i de l´IIFV (Bromera, Lacreu); el SALT; el GDLC de l´Enciclopèdia Catalana; el diccionari de dubtes de l´Ésadir i altres, atents a la realitat, n´inclouen l´ús intransitiu no pronominal: «Els suplents calfen en la banda», «Els corredors han calfat abans de la carrera».

Si la norma no s´assimila, i a més hi ha una construcció alternativa d´ús real, crec que és ben sensat modificar-la o flexibilitzar-la. Per al diccionari de l´IEC, i per a altres ortodòxies, els esportistes continuen «escalfant-se/calfant-se a la banda», que fa molt de fred. O estan pegant-se (o magrejant-se).