En un text de finals del XVII, editat el 1996 per M. Quadrada, a Tarragona, hi ha una espècie de guia per al frare encarregat de la cuina del monestir d'Scala Dei, al Priorat. I, malgrat que no tenia la voluntat de ser un receptari, en algun cas ho és, perquè conté explicacions per tal d'elaborar els plats.

De fet, el Sumari del que lo cuiner té de donar y aparellar entre lo any, com se sol fer en Scala Dey, és una font d'informació privilegiada per conéixer què menjaven algunes comunitats monàstiques durant el barroc; i més especialment, perquè recull els hàbits culinaris d'uns monjos que no menjaven carn, ja que la tenien explícitament prohibida.

Una cuina, doncs, vegetariana, que, no obstant això, es permet el peix i els ous, i que, en casos extrems, com ara quan es trobaven amb la malaltia d'algun frare, inclou la carn de tortuga com una font de proteïnes complementàries als plats més bé esquifits d'aquells homes dedicats a l'oració i per als quals no eren bons -segons els seus criteris- els excesos de carn i de sang que es permetien alguns altres homes consagrats a Déu -llegiu bisbes, canonges i papes- i que els movien a pecats molt més perniciosos, com ara la luxúria, que es veia com una conseqüència directa, en part, de l'excés en el menjar. Es procurava una cuina a partir dels vegetals de la terra, condimentats amb espècies o plantes aromàtiques, i amb el peix com a plat fort.

La tortuga -ni carn ni peix, als seus ulls- era un luxe que, encara, no havia de ser massa car -o gens- perquè es criava al mateix monestir, en una bassa. La cuina recollida en aquell text se situa quasi en l'autarquia: menjars blancs, llegums, arrossos -alguns amb llet i dolços-, faves, sèmola, midó, fideus, ametles, carabasses, cigrons, ginestada, jolivertada, avellanat, pebrada i escabetxos -diverses maneres d'adobar el peix o els ous- i les cremes dolces, són alguns dels plats que menjaven aquells frares cartoixans. Descobrir-los ara, tot adaptant-los, potser, als nostres gustos, és un plaer que caldria intentar i que ens aportarà sorpreses ben saboroses. Però, no cal menjar tortugues, si és que algú en troba, perquè estan extingint-se, i no precisament per la cuina dels monjos.