Indefinits
«Per no caure»
Segell: Més de mil
Any: 2012
Temes destacats: Plenes de Merda, Entre Cerveses i El porqué de esta carta
Vaja per davant que no tinc res en contra de les dolçaines i el punk, més bé tot el contrari. En una dècada llarga, amb l´assentament definitiu de la marca musical d´Obrint Pas, ens trobem davant d´un subgènere que posa dins d´un mateix cabàs el punk-rock, l´skà, el hard-core, les lletres reivindicatives i les dolçaines. I això, ens agrade o no, és ja una denominació d´origen.
Indefinits és un grup d´aquells de cinturó industrial o de ciutat dormitori de la gran urbs. Banda potent que canta les penes personals, l´amor i les injustícies socials barrejades amb l´alcohol i l´esperit crític (Ahogado en ginebra, Plenes de merda, Entre cerveses, Sense Permís...).
Però l´arrel d´aquest grup d´Alfafar la trobem en bandes dels norantes properes a ells tant geogràficament com musicalment: Benito Kamelas (Benetússer), Transfer o Insania (Benicalap). De fet els incansables Quini i el Loco (Benito Kamelas), deixen el seu segell al disc en la producció i les veus, respectivament.
A les composicions d´aquest segon treball d´Indefinits (cantades en valencià i castellà) constatem les evolucions guitarreres d´una banda de rock combatiu a la que li fa falta encara passar el garvell si vol despuntar entre un grapat de grups similars. Ara bé, un lloc per a tocar sempre tindran, perquè el públic que vol divertir-se sempre demana algú del seu perfil a l´escenari.
