L´instint de supervivència, la tenacitat i la fortalesa s´han donat cita en una de les tortugues incubades en la Fundació Oceanogràfic. Atrapada dins de l´ou en el qual s´ha desenvolupat, amb el cap i les aletes fora, la xicoteta número 10 va estar lluitant fins a l´extenuació durant tres dies per sobreviure fins que els veterinaris la van alliberar del parany que li havia tendit la naturalesa. El primer instint d´una tortuga és trencar l´ou en el qual ha rebut l´hàlit vital. En la seua xicoteta anatomia desenvolupa un diminut apèndix en la zona més rostral del seu cap, just davall dels orificis nasals, l´anomenada «dent d´ou», una espècie d´ariet present en moltes espècies de rèptils i ocells, que li permet clivellar lleugerament la closca i a partir d´eixe xicotet buit pot anar obrint-se pas fins a aconseguir eixir. Pel que sembla, totes les tortugues que es troben en un niu es conjuren mitjançant sons per a abordar la ruptura de la closca quasi a l´uníson. Amb això pretenen exercir la màxima força conjunta en rascar, grimpar per l´arena i buscar la platja en un grup el més ampli possible amb el qual augmentar les possibilitats que alguna se salve de l´atac dels seus depredadors. En la Fundació Oceanogràfic es desenvolupa el programa Head starting amb el qual es busca assegurar l´espècie en criar les tortuguetes durant un any, de manera que, en el seu primer contacte amb la mar i el seu enfrontament a les adversitats de la natura, inclosos els depredadors, ja el fan amb major envergadura, potència i amb habilitats natatòries.
Enguany es van recollir i es van instal·lar en la incubadora 11 ous del niu trobat a la platja Cap Blanc de Cullera. D´ells van ser fecundats 11 però un va resultar infèrtil i aparentment no va tindre desenvolupament com inicialment es va pensar. Els deu restants van començar a eixir de l´ou en la matinada del diumenge 13. La vida s´obria pas en els ous com a pilotes de ping-pong embolicats en una càlida i protectora atmosfera. A poc a poc les xicotetes tortuguetes es van alliberar de la corfa realitzant un ímprobe esforç que va durar en la majoria dels casos un dia. La tortuga apunta primer el cap i després les aletes davanteres. A poc a poc, exhausta, les agita lentament per a clivellar l´ou gràcies a l´energia que li subministra el vitel·la. Finalment, la cicatriu umbilical es tanca i abandona la closca. Un treball que per a eixos animalets tan xicotets requerix llargs descansos i moviments pausats. Però va haver-hi una tortugueta que va enfrontar-se a un repte molt major que la normal eixida de l´ou. La número 10 va quedar atrapada per la deformitat de l´ou mentre veia com les seues germanes s´alliberaven amb normalitat del vitel·la. La forma de la corfa li impedia emergir més enllà del seu cap i aletes davanteres. Van ser dies d´una brega constant i estèril, mentre s´anaven consumint les seues energies? malgrat que no va desistir al llarg dels tres dies. Finalment, els veterinaris de la Fundació Oceanogràfic, després d´haver seguit de prop l´evolució de cada individu, van decidir intervenir per a salvar la tortugueta. L´operació per a un expert, dotat de l´eina adequada, va ser senzilla i ràpida en retirar amb summa cura la corfa que tenallava l´animal que, malgrat el seu gran esforç i al límit de les seues forces, va emergir sana.
