En les instal·lacions de l’Oceanogràfic existix l’anomenat «llac viu», una extensió d’aigua dolça en la qual es poden observar quotidianament una àmplia varietat d’ocells aquàtics, com el xibec cap-roig (Netta rufina), l’anèc blanc (Tadorna tadorna) o el cigne cantaire (Cygnus cygnus) que campen a plaer i formen part de la gran família d’animals a cura de l’aquari. No obstant això, el procés de naturalització del llac atrau a diferents espècies d’ocells, que el visiten des de diversos llocs durant tot l’any i que cada vegada són més i més variats.
Des de 2015, quan es va deixar de clorar la llacuna i va començar el cicle natural, s’ha anat registrant en un quadern de camp el nombre d’espècies, generalment ocells, que han visitat l’«Albufereta de l’Oceanogràfic» fins hui dia.
Així, actualment, el llac seguix un cicle natural lliure de clor que fa que proliferen les algues, el que provoca, al seu torn, que molts insectes ho utilitzen com a lloc de protecció i posada dels seus ous.
A continuació, apareixen algunes espècies que s’alimenten d’estos insectes, com les granotes. Finalment, alguns ocells més grans s’acosten i depreden sobre elles. Per tant, el cicle de la vida també es representa en este nou hàbitat de l’Oceanogràfic: el llac viu.
Gavines i corbs marins
Entre les espècies que s’han observat visitant les instal·lacions de l’aquari està el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), una espècie que s’alimenta de peixos —és piscívora— i que ve a l’Oceanogràfic a visitar als que ací habiten, aprofitant a més els moments d’alimentació del peix que entreguen els cuidadors.
Però una de les espècies més observada és la gavina de potes grogues (Larus michahellis) que es caracteritza per alimentar-se des de coloms fins a les pròpies espècies del llac. A més, utilitza diferents instal·lacions del parc com a ‘posador’ —des d’on controla el seu camp de visió—, i pot observar-se tots els dies volant entre els edificis, corredors, estructures, etc.
Habitants d’aiguamolls
Un dels ocells més freqüents, i que es pot observar tot l’any, és la polla d’aigua (Gallinula chloropus). Una espècie habitual en rius, llacs i aiguamolls, que compta amb diverses parelles dins de les instal·lacions de l’Oceanogràfic. Per a ells, el llac viu suposa una font important d’aliment, per les algues presents en l’aigua. És fàcil d’observar movent-se amb els ànecs de la instal·lació o, fins i tot, caminant fora de l’aigua.
Xicotets «helicòpters»
Però no únicament els ocells visiten la llacuna natural de l’aquari de València. Altres espècies, com les libèl·lules, també són fàcils de descobrir. I és que, l’evolució del llac viu ha afavorit la presència, cada vegada major, d’estos insectes de vol curiós.
Les espècies de libèl·lules detectades —un total de deu— com el pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii), la libèl·lula blava (Orthetrum cancellatum) o l’espiadimonis tardorenc (Aeshna mixta) necessiten de vegetació palustre, típica de les zones humides; pel que la presència d’estos xicotets helicòpters en el llac viu indica l’existència d’este tipus de vegetació. I sobre estos insectes, una curiositat: un dels aspectes que diferencien el sexe de les libèl·lules és la seua coloració, ja que les femelles solen presentar uns colors més apagats, sent estos més brillants en el cas dels mascles.
Zona de pas d’ocells migradors
Gràcies a la ubicació en la qual es troba l’Oceanogràfic, per la seua proximitat a l’Albufera de València, es dóna el fenòmen de la migració d’ocells molt xicotets com el mosquiter comú (Phylloscopus collybita) o el mosquiter musical (Phylloscopus trochilus).
Este últim no arriba als deu grams de pes i, després de passar l’hivern en la zona subsahariana, durant la primavera migra al nord d’Europa, realitzant un viatge de més de deu mil quilòmetres.
Es tracta d’un trajecte que recorre de tornada durant l’època tardorenca i que, igual que en el seu viatge d’anada, fa una parada en l’Oceanogràfic de València gràcies, a més, a la presència d’insectes dels quals s’alimenta.
Així, des de que es va revertir la situació d’este llac de l’aquari i es va apostar per naturalitzar-lo i deixar d’emprar productes com el clor, la flora i fauna que l’habiten no han fet més que créixer. Primer van aparéixer els gripaus i, posteriorment, la resta d’espècies, en un llistat que no fa més que ampliar-se any rere any amb nous animals que viuen o fan una visita.
un espai natural. 1 Diferents animals visiten l’espai d’aigua dolça a l’aire lliure de l’Oceanogràfic i han fet d’ell la seua casa.
