Els clubs de lectura a la biblioteca pública del segle XXI

De les eines tradicionals de foment de la lectura, els clubs segueixen sent la més demanada i la que ha sabut adaptar-se als canvis i dificultats recents amb més èxit. En les albors del segle XXI, la seua diversificació i creixement és imparable.

Els clubs van més enllà de la seua tasca tradicional de reunir-se per a parlar sobre una lectura i es conformen en espai de convivència, trencant barreres i apropant els lectors i lectores. La biblioteca pública, en la seua funció social, pretén ser un lloc de trobada, integració i inclusió, per la qual cosa els clubs són un aliat indispensable.

Els clubs a Madrid

Hi ha múltiples classificacions: per edat, sexe, temàtica o gènere literari, idioma, dinamitzats per monitors o autogestionats, presencials o virtuals... A la xarxa de biblioteques de Madrid se celebren clubs presencials duts a terme per monitors externs o bibliotecaris, molts d’ells de temàtica especialitzada, com el «Club de lectura de l’Holocaust», amb un bloc associat. 

Els «Clubs d'autor» són un clàssic que sempre atrau els lectors i lectores. Les trobades amb escriptors i escriptores solen ser l’activitat central o de tancament, però també hi ha clubs específics dinamitzats pel mateix autor/a.

Amb l’exercici de la nostra funció cultural i social, les biblioteques ens hem alineat amb l’Agenda 2030 i els ODS de forma transversal en totes les nostres activitats i actituds, inclosos els clubs. És creixent l’interés per l’ecologia, la sostenibilitat i els drets humans, com mostren el «Club Naomi Klein» o «Llibres per a canviar el món».

Alguns són dinamitzats per especialistes externs, com el «Club feminista» de la biblioteca San Fermín o els del projecte «Nutrilectures», clubs de lectura de divulgació científica en el marc d'un projecte en col·laboració amb el CSIC.

Són nombrosos a les nostres biblioteques els clubs de lectura fàcil, duts a terme per bibliotecaris i bibliotecàries amb textos reconeguts amb el segell «LF», que faciliten l'accés a la lectura de persones amb algun grau de dificultat lectora. Són una eina d’integració fonamental en grups escolars.

Més jove és el «Club dels gats», un club de lectura virtual que va nàixer en pandèmia per a facilitar el gaudi d'aquesta activitat als lectors i lectores que no podien accedir a activitats presencials.

La lectura en veu alta és una experiència cada cop més valorada i un recurs per a lectors i lectores no habituals o amb dificultats, com a mostra, l'activitat realitzada a diverses biblioteques «Llegint amb gent gran», que és duta a terme per persones voluntàries.

Tanquem amb un exemple d'evolució dels clubs de lectura infantils: l'experiència de la biblioteca de Portazgo amb joves booktubers, que comenten i recomanen les lectures al canal de YouTube de biblioteques.

Quin és el futur?

En el panorama global segueixen naixent iniciatives noves, com els clubs de lectura radiofònics (Albacete), els clubs de lectura silenciosos (BP Newport), de podcast (BP NY), en xarxes socials (FB, Twitter, Instagram, TikTok), i per descomptat, reptes de plantejar-nos eixint de les instal·lacions de la biblioteca, també amb clubs de lectura, per exemple, a hospitals.

Tots ells resulten exemples inspiradors en què, potser, ens embarquem molt prompte a les nostres biblioteques de Madrid.

El camí és obert, llarga vida als clubs de lectura.

Bones pràctiques per a dinamitzar un club de lectura en valencià

Suscríbete para seguir leyendo