El 9 d'Octubre és la diada històrica fundacional per als valencians, i festiva des de que l'autonomia es va plasmar al País Valencià. Ja en fa d'això quasi quatre dècades de vigència. Mai ha estat el mateix, l'esmentada efemèride, vista i commemorada des de València ciutat, que no des de la resta de comarques i pobles valencians. A la Vall d'Albaida, com que l'organisme que la representa, la Mancomunitat de Municipis, fa mutis pel foro, cada municipi, segons el color polític del govern que tinga, desenvolupa unes activitats o altres. O passa de puntelletes, que també. A Ontinyent, per allò d'assumir la capitalitat comarcal, cada any ha anat consolidant-se una programació de commemoració del 9 d'Octubre. Això sí, tot dins un ordre gens transgressor. Una conferència, dos concerts, música i balls tradicionals complementen el ple institucional obert al públic al Palau de la Vila. És allò que en el llenguatge d'abans anomenaven folklòric. Per tant, tot molt qüestionable. Fins les no intervencions del portaveus polítics. Com de costum va hi haure molta foto, molt amables tots, però sense aclarir-se massa la relació de mèrits d'alguns guardonats amb els Premis Nou d'Octubre.
?Gran enquesta. A banda, i a falta d'una enquesta especifica comarcal per a comptar amb una radiografia valldalbaidina d'actualitat, la genèrica, per a tots els valencians, que publicava Levante-EMV, els passats dies, ens pot aproximar, per extrapolació, al que passa i es sent a la Vall. El primer que crida l'atenció es el descens de la corrupció com a preocupació. Un fet que cal atribuir-lo, directament, al del desnonament del PP dels principals organismes valencians de poder. Després À punt, la nova televisió valenciana. Dins l'actual parany de mitjans de comunicació, no és estrany que li coste fer saó. L'atur, òbviament està ací, sense recular. Amb tot davant l'aparició, per tot arreu, de falsos venedors d'elixirs per a fer créixer el pèl, com a les pelis de l'antic oest, cal anar amb molta cura i amb l'ull viu. Els exemples s'estenen massa apresa a l'aldea global. Quan no es a Itàlia és Brasil.
Mentre, Madeleine Albright, antiga secretària d'Estat als EE UU, ens diu: «Trump no és un feixista, però sí el president mes antidemocràtic» que han tingut. I ens adverteix al seu llibre Fascismo sobre els perills del creixement del nacionalisme i l'extrema dreta. Es a dir, que ara toca alçar el cap i, a la vista del pessimista panorama que s'asoma per tot arreu, en primer lloc reivindicar la vigència i futur de l'autonomia. Un fet que en l'acte, segurament, més light que es recorda a l'Ajuntament d' Ontinyent tots els partits van delegar en el cronista oficial, que com era d'esperar no es va banyar el que calia i va mirar un segle cap arrere per a evidenciar com estem de bé ara si ens comparem amb allò.
L'únic portaveu que va ficar el dit a la nafra fou Vicent Vila, de Compromís. La vespra va emetre un article on es fa ressó del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 del dictador feixista Francisco Franco, cruel i exterminador. I no com la parella Casado (PP) i Rivera (C's), que només saben trivialitzar sobre Catalunya per a que actue d'efecte dòmino i acaben amb totes les autonomies, la valenciana inclosa. Tal i com predica, sense complexos, l'emergent partit profeixista Vox. Un monstre ve a visitar-nos.
