Absència femenina

Entre avingudes, places, carrers, carrerons, camins i partides, Xàtiva compta amb més de tres-cents setanta topònims. El nomenclàtor viari és molt variat. S’hi pot trobar de tot: noms d’oficis i activitats, d’elements del paisatge subsistents o desapareguts (fonts, portals, horts, barrancs), noms de fets històrics, d’agrupacions religioses o profanes, i, sobretot, de personatges —o d’entelèquies, com ara Abú Masaifa, les santes Anastàsia i Basilisa i sant Rafael. Aquest apartat de personatges és el més gruixut. No m’ho he mirat detingudament, però crec que hi proliferen sants, clergues de tota mena (mossens, canonges, frares, bisbes, arquebisbes, cardenals, papes), pintors, reis... També hi són nombrosos els representants del braç nobiliari. Resulta cridaner que els científics estiguen en franca minoria, si els comparem amb els altres col·lectius. La ciutat no pot amagar el seu passat clerical. Ara bé, hi ha un detall espaterrant: uns cent-seixanta espais públics estan dedicats a homes, però només dènou o vint a dones —amb algunes repeticions: camí de Santa Anna, carrer de Santa Anna, plaça de Santa Anna. La desproporció és brutal.

Durant un esmorzar d’amics isqué a conversa la decisió municipal de dedicar el nou pavelló esportiu a Pilar Larriba. Aviat es va suscitar controvèrsia. Ja se sap que hi ha opinions per a tots els gustos. Algú opinà que certs edificis públics no haurien de portar el nom de ningú. «Vénen eleccions, hi ha canvi de partit i existeix la possibilitat que els nous governants eliminen el nom posat pels seus antecessors. Millor numerar: Pavelló 1, Pavelló 2, Pavelló 3...» Segons el meu parer, la figura de Pilar Larriba no provocarà discrepàncies entre els partits. A més, crec que cal pal·liar el dèficit de topònims femenins a la nostra ciutat. Les dones tenen molt poca presència al nomenclàtor. La xerrameca derivà cap a viaranys inesperats. Un contertulià va fer: «¡Normal! Si els homes han fet més coses que les dones...» Qui deia això semblava oblidar la llarguíssima història de discriminacions i desigualtat que pateix la dona des de temps immemorials. D’altra banda, alguns dels mascles que donen nom a places o carrers de Xàtiva tampoc no consta que hagen fet coses extraordinàries, llevat de dir missa. Em referisc, per exemple, al carrer Clergues.

L’oblit de dones capdavanteres és total. La farmacèutica Ana Artigues, posem per cas, no té cap carrer dedicat. I posar el nom de Pilar Larriba al pavelló ve a ser com donar-li un caramelet de menta a un malalt de pneumònia; descomptades santes, beates i advocacions marianes, al llistat de vies i edificis públics xativins sols hi haurà vuit dones. Això sí, haver afegit el nom de Pilar serà un luxe, sobretot en un context de desigualtats palmàries, entre esport masculí i femení, que afecten múltiples aspectes (consideració, condicions laborals, tracte salarial...). El currículum de Pilar Larriba impressiona: pionera de l’esport femení a casa nostra; capitana del Tormo Barberà i la Selecció Espanyola; una de les millors jugadores de voleibol durant les dècades dels setanta i els vuitanta; guanyadora amb el Tormo Barberà de tres lligues i tres copes de la reina. L’esport local, tan masculí com femení, mai no havia assolit un nivell tan alt. L’equip que capitanejava Pilar omplia de gom a gom la grada, els seients supletoris i els racons del pavelló de voleibol.

Molta gent la recorda com una jugadora hipercompetitiva i agressiva, però sempre respectuosa amb àrbitres, rivals i públic. Destacava la seua rematada letal, amb què obtenia una enormitat de punts en cada partit. Era una líder que millorava el joc de les companyes. Tothom l’admirava. (Esdevingué la primera esportista xativina presa com a model, inclús per jugadors masculins, de voleibol i d’altres modalitats esportives.) En retirar-se, als 29 anys, no abandonà la seua relació amb l’esport. Obrí al carrer Reina una de les primeres botigues d’articles esportius de qualitat. A hores d’ara, entrena equips de voleibol de categories inferiors i promou el manteniment físic de persones adultes. Xàtiva ha vist nàixer esportistes del màxim nivell en disciplines com ciclisme o bàdminton, però la trajectòria de Pilar va marcar un punt d’inflexió. ¿Pavelló Esportiu Pilar Larriba? ¡I tant! ¿Per a cobrir quota? ¡No! Perquè s’ho mereix. Ara bé, no hauríem d’oblidar que les denominacions de vies i edificis oficials continuaran delatant l’absència pública femenina.

Suscríbete para seguir leyendo