La calor atrapada pels gasos d'efecte hivernacle està elevant les temperatures de l'oceà més ràpid del que es pensava, segons conclou una anàlisi de quatre observacions recents sobre l'escalfament de l'oceà. Els resultats proporcionen evidència addicional que les afirmacions anteriors d'una desacceleració o «pausa» en l'escalfament global en els últims 15 anys eren infundades.
«Si vols vore on està ocorrent l'escalfament global, cal mirar als nostres oceans», afirma el coautor de l'estudi Zeke Hausfather, estudiant graduat del Grup d'Energia i Recursos de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, Estats Units. «L'escalfament de l'oceà és un indicador molt important del canvi climàtic, i tenim proves sòlides que s'està calfant més ràpidament del que pensàvem», agrega.
L'escalfament de l'oceà és un marcador crític del canvi climàtic perquè s'estima que el 93 per cent de l'excés d'energia solar atrapada pels gasos d'efecte hivernacle s'acumula en els oceans del món. I, a diferència de les temperatures de la superfície, les temperatures de l'oceà no es veuen afectades per les variacions any a any causades per esdeveniments climàtics com 'El Niño' o erupcions volcàniques.
La nova anàlisi, els resultats de la qual es publiquen en «Science», mostra que les tendències en el contingut de calor de l'oceà coincidixen amb les pronosticades pels principals models de canvi climàtic, i que l'escalfament global de l'oceà s'està accelerant.
Suposant un escenari com el de sempre en el qual no s'ha fet cap esforç per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, els models del Projecte d'Inter-comparació de Models Acoblats 5 (CMIP5, per les seues sigles en anglès) prediuen que la temperatura dels 2.000 metres superiors dels oceans del món augmentarà 0,78 graus Celsius a la fi de segle.
Augment del nivell del mar
L'expansió tèrmica causada per este increment de temperatura elevaria el nivell del mar 30 centímetres, o al voltant de 12 polzades, per sobre del ja significatiu augment del nivell del mar provocat per la fusió de les glaceres i les capes de gel. Els oceans més càlids també contribueixen a tempestes més fortes, huracans i precipitacions extremes.
«Encara que 2018 serà el quart any més càlid registrat en la superfície, realment serà l'any més càlid registrat en els oceans, com el va ser 2017 i 2016 abans --destaca Hausfather--. El senyal de l'escalfament global és molt més fàcil de detectar si està canviant en els oceans que en la superfície».
Els quatre estudis, publicats entre 2014 i 2017, proporcionen millors estimacions de les tendències passades sobre el contingut de calor oceànica en corregir les discrepàncies entre els diferents tipus de mesuraments de temperatura oceànica i en adonar de les bretxes en els mesuraments al llarg del temps o la ubicació.
«El Cinquè Informe d'Avaluació del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seues sigles en anglès), publicat en 2013, va mostrar que els principals models de canvi climàtic semblaven predir un augment molt més ràpid en el contingut de calor de l'oceà en els últims 30 anys que el vist en les observacions», diu Hausfather. «El fet que aquests registres corregits estiguen d'acord amb els models climàtics és encoratjador, ja que elimina un àrea de gran incertesa que teníem anteriorment», afirma.
