13 de marzo de 2019
13.03.2019

«Debats» contemporanis sense fronteres

Este mes de març es complixen 37 anys del naixement de l'emblemàtica revista «Debats» fundada el 1982 per la Institució Alfons el Magnànim

13.03.2019 | 04:15
«Debats» contemporanis sense fronteres

Història, sociologia, economia, política, arts, filosofia i cultura crítica. Aquests conceptes defineixen l'esperit de Debats, revista de ciències socials fundada el març de 1982 per la Institució Alfons el Magnànim (IAM) de la Diputació de València. Una publicació feta des de València centrada en les dinàmiques socials i històriques d'arreu del món. La revista va nàixer –ara fa 37 anys– amb la ferma voluntat de promoure els debats contemporanis sobre les relacions entre la cultura, el poder i la societat des d'una perspectiva multidisciplinària i integradora. Oberta, això sí, a tots els corrents de les cultures del món però sense adscriure's a cap forma ortodoxa de pensament. La publicació continua editant-se en l'actualitat sense perdre aquesta visió cosmopolita.

Debats ha tingut diverses èpoques. Els artífexs de la primera etapa són el sociòleg Josep Picó i l'historiador Màrius García Bonafé, professors de la Universitat de València, els quals amb els seus respectius caps de redacció –Enric Sanchis primer, i després Gustau Muñoz– van assentar els fonaments que donaran prestigi i perdurabilitat a la revista. Picó va assumir la direcció fins al novembre de 1983, i García Bonafé entre desembre de 1983 i setembre de 1995. Aquesta època de quasi tretze anys coincideix amb els governs del PSPV-PSOE en la diputació. Sota la direcció de García Bonafé, Debats assolirà projecció nacional i internacional. De fet, en les seues planes tingueren una forta presència intel·lectuals dels anomenats estudis culturals de l'Escola de Birmingham i dels corrents historiogràfics del marxisme renovador de Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya, així com la Nouvelle Histoire de l'Escola dels Annals, la micro-història italiana de Carlo Ginzburg, l'Escola de Frankfurt i els moviments més innovadors de la sociologia, l'ètica i la filosofia.

Més de 1.400 intel·lectuals
La nòmina d'autors en Debats és extensa i de prestigi. Trobem les firmes d'intel·lectuals de la talla d'Edwuard P. Thompson, Eric J. Howswan, Pierre Vidal-Nacquet, Elisabeth Badanier, Milan Kundera , Claude Levi-Straus, Perry Anderson, Henri Kamen, François Furet, Pierre Vilar, Bartolomé Benassar, Josep Fontana, Maren Seliger, Santos Julià, Ralph Samuel, María Marchetti, Primo Levi, Samir Amin, Hans Magnus Enzember, Theodor Adorno, Jurgen Habermas, Leonardo Sciascia, James Casey, Umberto Eco, Noberto Bobbio, Raymond William, Ronald Fraser, Jean Genet, Edward Malefakis, Roland Robertson, Jean Genet, Elisabeth Fontenay, Günter Wallraff, Pierre Guichard, Xavier Rubert de Ventós, Eliane Kaufholz, Jean Daniel, Edgar Morin, Oskar Negt i Charles Taylor. Aquests són una petita mostra dels més de 1.400 estudiosos de tot el món que han col·laborat en els 132 números de Debats editats entre els anys 1982 i 2018.

Debats pot considerar-se la primera revista de ciències socials d'Espanya nascuda després de la mort de Franco. La publicació és fruit de la nova política cultural impulsada per la diputació, presidida per Manuel Girona, i pel dinamisme de Josep Picó i García Bonafé, que convertiran la IAM en un centre de publicacions de primer ordre. Debats és fruit també d'una intel·lectualitat valenciana compromesa i renovadora que volia obrir la cultura valenciana al món, en una democràcia i una autonomia acabades d'estrenar.

El desafiu de Debats
En paraules d'Adolf Beltran, la IAM va obrir una finestra de València a la cultura internacional i Debats va ser la punta de llança d'aquesta projecció. Ho explica així Gustau Muñoz, cap de redacció de Debats entre març 1982 i setembre 1995: «La idea implícita i explícita de Debats era doble. D'una banda, donar una mirada cap enrere molt ben orientada per a rescatar capítols de la història cultural valenciana i europea, que eren assignatures pendents en aquell moment. I d'altra, donar una mirada molt contemporània de les tendències actuals del pensament i la cultura al món».

Després d'una etapa de tempteigs, Debats tingué una periodicitat trimestral a partir de 1984. El tiratge anà augmentant fins arribar als 4.000 exemplars en 1987. La revista es distribuïa fonamentalment a Espanya i en centres acadèmics internacionals. Certament, la lectura de Debats no pot ser més estimulant. Analitza, entre altres temes, la transició del feudalisme al capitalisme, la Revolució Industrial, el bicentenari de la Revolució Francesa, els nacionalismes a Europa, els totalitarismes a Alemanya, Itàlia i Japó, l'extermini de jueus pel nazisme, el Maig del 68 i el moviment feminista. De la mateixa manera, Debats s'endinsa en fenòmens més recents que han marcat l'esdevenir històric actual, com l'Amèrica de Reagan, la crisi l'Estat del Benestar i el futur de la democràcia, la revolta palestina, el racisme a Europa, la caiguda del mur de Berlín, la perestroika de Gorbachov, les transformacions a l'Europa de l'Est i la crisi ecològica al món. Així mateix, els estudis culturals estan presents en temàtiques com la por a Occident, el diàleg sobre les masses, les ideologies, la cultura de la llibertat, la cultura d'avantguarda, immigració i racisme, la cultura popular i el paper dels intel·lectuals, o la relació entre l'estat i l'esperit nacional.

Altrament, Debats analitza també qüestions controvertides de la història espanyola, com ara la Inquisició, la Segona República, la figura d'Azaña, la Guerra Civil de 1936-39, l'exili espanyol i el franquisme. Molt suggeridors són, a més, els monogràfics dedicats a les grans ciutats on s'han produït moviments culturals de gran transcendència per a la humanitat, com la «Viena de 1880-1938», «Berlín de 1905-1933», «Nova-York 1945-1990» o «Moscou 1900-1930». Realment el conjunt de temes publicats en la revista és enriquidor. En els seus primers anys, Debats va ser una autèntica factoria cultural i actuà des la plena consciència que les ciències socials no estan separades de la història i dels processos del present.

Del marxisme al neoliberalisme
Després de la victòria electoral del Partit Popular el 1995 es produïren canvis en Debats. Entre la tardor de 1995 i desembre de 1997 hi va haver dos directors: el teòleg i filòsof Agustín Andreu, i l'historiador de les idees polítiques José Luis Villacañas. Ambdós no acabaren de perfilar el rumb de la revista però prepararen el camí a la filosofa Rosa María Rodríguez Magda, directora entre 1996 i 2015. Rodríguez incorporà nous continguts de filosofia, art, estètica i religió. Debats derivà cap a temàtiques situades en l'òrbita del liberalisme conservador que la farà perdre lectors. De fet, en la primavera de 2004 es distribuïen 716 exemplars fins que es va estabilitzar la tirada en 1.200 l'any 2014.

Els comicis de 2015 van marcar altre punt d'inflexió. L'entrada del PSOE i de Compromís en el govern de la diputació suposà el ressorgiment de Debats, sota la direcció de Joaquim Rius-Ulldemolins, professor de la Universitat de València i especialista en polítiques culturals. Debats renaix plurilingüe, en valencià i castellà, amb una edició resumida en anglès, i un tiratge de 500 exemplars. És el temps del nou Debats, la història continua.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook