«Qualsevol lloc de la terra on haja nascut obliga a l'home a estimar-lo mentre visca! No hi ha una altra terra com aquesta, plena d'almesc, on la brisa ompli els seus ordres de perfum. Coberta de plantes, amb flors que són plata i or a les galtes de la terra. (...). Bella com el millor d'una vida plaent. (...). València és aquell topazi sobre el qual corren, com un riu, totes les perles. (...)». Estes són les paraules amb les quals Al Russafí descrivia la terra de la qual els àrabs musulmans van ser expulsats, després de l'entrada de Jaume I, i en les quals es constata l'estima que tenien per València, on la cultura islàmica fou la predominant des del 711 fins el 1238.

Este fet històric, que es saldà amb milers de morts, deportacions, exili i esclavatge, va quedar plasmat en paraules. En concret, les dels poetes andalusins que deixaren versos «plens de nostàlgia per la terra perduda». Així ho recorda la Generalitat Valenciana, amb motiu de la festivitat del Nou d'Octubre, en un desplegable que estos dies es repartix al Palau, en el qual es reconeixen les «pràctiques inhumanes» que tingueren lloc i el «punt d'inflexió traumàtic» que va suposar l'expulsió d'una gran part de la població. El pamflet és un recull de fragments de textos literaris del llibre València àrab en prosa i vers (Universitat de València) que mostren la nostàlgia per la terra perduda. Així, hi ha poemes d'Ibn al-Abbar, Ibn Amira, Abu-I-Walid i Ibn al-Zaqqaq, a més d'Al Russafí.

D'esta manera, el lema «Terra diversa, terra d'igualtat» amb què enguany el Consell commemora el Nou d'Octubre, també inclou la igualtat entre cultures, a més de la de gènere amb la visibilització de les reines valencianes medievals, segons apunten fonts de l'Executiu, que recalquen el llegat que quedà a les terres valencianes: des dels topònims, com el nom de l'Albufera, fins a les séquies.

A més de difondre els versos andalusins -de gran sensibilitat i qualitat literària-, la programació cultural també inclou propostes per homenatjar la cultura islàmica. Esta nit, al pati gòtic del Palau de la Generalitat, s'ha programat «El paradís de les paraules» a les 22 hores, un concert en què Carles Dénia posa veu i música a versos andalusins que parlen de l'amor i del plaer de viure. Des de les primeres notes, l'espectador viatja cap als terrenys més íntims, per a després recórrer paratges encantats. Amb estil propi i sense ensopegar entre els gèneres convencionals, Dénia crea un so propi i totalment nou, complex i assequible alhora. És música popular, sense prejudicis, amb un coneixement profund del llenguatge musical i de la veu.

Demà, dissabte, el relleu l'agafen Pep Gimeno, «Botifarra», i Ahmed Touzani, amb l'espectacle «De banda a banda del Mediterrani», que es podrà gaudir a les 22 hores a la plaça Manises. Ja fa uns quants anys que Touzani (nascut a Ta?nger) va arribar a Genove?s, carregat amb el seu violí, el seu llau?t, la seua veu i el domini de la mu?sica popular del Marroc. Ara, fruit d'un temps de treball i de coneixement dels respectius repertoris, ambdós músics descobrixen les increi?bles similituds entre la música del nord i sud del Mediterrani. Una cruïlla de músiques, de llengües, de cultures i d'amistat.

Per a diumenge, Josep Piera, presentarà el recital poètic «Trobadors amb turbant. Diwan andalusí», amb acompanyament musical. El poeta fa dècades que està fascinat per la veu dels creadors arabigovalencians que habitaven les terres valencianes abans de l'entrada de Jaume I. Fruit d'aquella passió és el seu llibre Trobadors amb turbant. Diwan andalusí. Al recital, recupera la veu de poetes d'entre els segles X al XIII, que s'expressen sobre l'amor i la joia, i ploren per la pèrdua d'una terra conquerida pels cristians... Els sentiments més profundament humans són vistos a través del temps i les cultures sense fronteres.

De la música àrab al jazz

Per últim, al carrer dels Cavallers, Andrés Belmonte presentarà «Tariq», una trobada musical entre la cultura àrab i la valenciana, resultat dels viatges de Belmonte per la Mediterrània. Egipte i la música àrab, la música clàssica otomana, les arrels valencianes i el jazz; tot ben passat pel sedàs d'un músic, que interpreta la flauta i el nai àrab, i que està acompanyat per Efrén López (ud) , David Gadea (percussió) i Alas Cesarini (contrabaix).

Estos «viatges» a les arrels andalusines començaren el dimarts, amb el concert de l'escola Berklee i Magda Giannikou, exemple de germanor entre cultures diverses.