La indústria de l'oci'ha començat a plantejar que necessiten ajudes pel tema de la pandèmia, perquè els ha perjudicat molt els negocis. També en reclamen els de la tauromàquia. Pubs, discoteques, sales de festa, clubs nocturns, bars de copes, puti-clubs, places de toros... tots reclamen diners de l'estat i d'Europa per a ajustar la caixa.

D'entrada, s'ha d'aclarir si aquestes activitats són industrials. Una indústria és una activitat que produeix bèns a partir de la transformació de les matèries primeres, mitjançant maquinària, etc. Aquests negocis que demanen ajuts no reuneixen, doncs, les condicions i haurien de canviar la qualificació; jo crec que dir que exploten el negoci de l'oci els definiria millor. Altra cosa són les indústries relacionades, com les fàbriques de materials eròtics, les de màquines de joc, la fabricació de banderilles i de capots, la destil·lació de begudes, etc. que són coses que es consumeixen en aquests negocis i que reuneixen les condicions per a considerar-se indústries. Per altra part, dir que els bous són un art, és una altra confusió lamentable.

Jo no tinc res a dir si ningú inverteix en aquests negocis i si obté beneficis i paga a Hisenda, millor, però donar cap ajut públic pel fet que la pandèmia els haja afectat econòmicament, crec que és inacceptable i els qui ho demanen tenen un morro que se'l xafen. Pensava el mateix quan el PP 'salvà' els bancs, que també són enormes negocis privats, amb els diners de tots; salvàrem els bancs i les fortunes milionàries que es repartiren entre els dirigents i... amb quin morro!

Una altra cosa ben distinta són els treballadors i treballadores d'aquests negocis, que si es queden sense feina tenen tot el dret a cobrar l'atur, un ERTO, o el tipus d'ajuts que puguen obtenir-se d'Europa o s'arbitren ací.