A la Marina Alta li ha eixit un nou poble. És literari. Però les històries que ocorren en aquesta trama urbana que imita un peix prehistòric (el carrer major és la columna vertebral i els carrerons són les espines) retraten amb lucidesa l’evolució de la comarca des de la postguerra a l’esclat de l’urbanisme i l’arribada del mannà del turisme.
Les espines del peix, el debut literari de l’escriptor del Poble Nou de Benitatxell, Josep Colomer, encasta relats. De l’espina sorgeixen històries de punxant humor. El personatge principal és el poble, Benià, costaner i costerut. Colomer fa desfilar pels seus carrers a personatges recognoscibles, alguns entranyables, altres histriònics, altres cobdiciosos.
L’autor, en la recent presentació del llibre a Xàbia, desvelava que els seus referents literaris són Josep Pla i Pere Calders. Però també es cola l’esperpent de La vida de Brian, el genial filme dels Monty Python.
L’humor, destrellatat i hiperbòlic, molt de la Marina, és el recurs que utilitza el novel·lista per a fer digeribles moments històrics cruels de la postguerra i la repressió franquista. La comicitat també fa més suportable el desbarat urbanístic, exemplificat en la subhasta de tota una muntanya, el puig de les Cabres, un episodi que als veïns de la Marina i, en concret, del Poble Nou de Benitatxell no els costa res d’imaginar.
Colomer va confessar en la presentació d’esta novel·la, guardonada amb el Premi Octubre Andròmina de Narrativa 2019, que va escriure els relats de Les espines del peix entre 2005 i 2010. Es tancava i passava les hores donant forma a històries que tenien un nexe en comú, totes discorrien en el poble fictici de Benià. Va reunir unes 700 pàgines. Dormien en un calaix fins que el passat any es va decidir a triar alguns dels relats i enviar-los als premis a manera de compendi de contes.
Encara guarda en el calaix 300 pàgines més. Benià no s’esgota mai. Així són els pobles de la Marina Alta. Entre realitats (la immigració a Alger, els cacics, la pansa, la fam, la repressió, els fastos del franquisme, el turisme i l’arribada en massa de forasters, la democràcia i el progrés) i llegendes (tresors soterrats en un pompós mausoleu falangista, ulls de vidre, botigues de les meravelles, antics cinemes, anuncis de la fi del món), la comarca amaga mil rondalles.
Colomer, a través d’un llenguatge molt de la Marina Alta ha rescatat el que més fàcilment es perd en la història, el sentiment dels pobles, la mirada escèptica de veïns que com els de Benià desconfien de les utopies. Les espines del peix amaga històries amb molta molla. L’humor i un lèxic riquíssim i amb girs populars vesteixen l’esquelet del peix prehistòric.
Aquesta imatge, per cert, existeix de veritat. El Poble Nou de Benitatxell, albirat des del cim del Puig de la Llorença, on abans d’omplir-se de xalets saltironaven les cabres, és una raspa que té com a columna vertebral el carrer major. Des d’allí dalt l’autor s’imagina les vides aparentment anodines (cap ho és) d’uns personatges que podrien habitar en qualsevol poble de la Marina Alta. Rectors, guàrdies civils, poetes ripiosos, cacics, alcaldes, promotors, vencedors i vençuts desfilen per Benià. Tots ells estan d’alguna manera connectats. Les germanes Madoselles, atrapades al poble, somnien viatjar a París. Hamet i Oswaldo, descendents dels berbers i els inques, són presoners de la feina quasi esclava d’alçar els xalets del paradís promés.
