Acabem de passar la nit màgica dels Reis de l’Orient. A casa, han tastat licors i hem omplit sabates, encara que no hi ha infants. Ens han deixat una carta fent balanç de l’últim any i encoratjant-nos a viure millor el 2021. Nosaltres també els hem escrit. Pense que, si a la quotidianitat li posem una miqueta de màgia, descobrim millor com és de gran la vida. Sé que hi ha gent que preferix no somiar en res. Però soc dels qui pense que cal trobar-se bocabadat per xicotetes coses. Si llevem capes de màgia a la vida, com si fora una ceba, esta queda diminuta i sense cap il·lusió que ens faça gaudir.

En eixe intent per trobar moments sorprenents, trobem una paraula que ens ajuda a fer-ho real: «oh». En la secció, s’han esmentat les interjeccions «uei», «nyas coca» i «ha» per a descriure el sentiment de sorpresa. Si, a més, reivindiquem il·lusió, el millor és pronunciar un «oh».

La utilització de la paraula «oh» està farcida de sentiments que no passen inadvertits. A voltes és el resultat d’escoltar una notícia trista o alegre. Quan més m’agrada, és si suposa el resultat d’una situació admirable. Trobe que hi toca que pronunciem molts «oh». Amb l’arribada del 2021, hem llançat un gran nombre de malediccions a l’any anterior. Hem dit a este que s’encarregue de canviar-nos tot. No obstant això, res es pot transformar, si nosaltres no canviem. Una bona fórmula és pronunciar un «oh» quan vivim xicotets instants bonics.

També és moment de dir «oh» per a reivindicar que situacions injustes que no han de tornar a passar. Estic pensant en la polèmica creada contra el concurs de les cartes dels Reis de l’Orient de l’Agència de Promoció del Valencià de la Pobla de Vallbona per demanar que eixes estiguen en valencià. En este cas, cal dir «oh» tristament i posteriorment desemmascarar als qui s’apropien del valor de la llibertat per a perseguir el dret del valencià a ser una llengua lliure i realment oficial. De veres és polèmic que una oficina del valencià potencie la llengua amb un concurs?

En definitiva, busquem la pronunciació d’un «oh». Necessitem la sorpresa. És el millor pigment per a pintar de color el nostre món i tindre clar que podem fer que els moments més senzills puguen ser meravellosos.