No agrada que ens manen. Normalment preferim ordenar. Però hi ha gent que sap més que nosaltres i a la qual sovint hauríem d’obeir. Per tant, quan escoltem una interjecció com «fuig», no creguem que sempre és una manera d’expulsar-nos d’algun lloc perquè tal vegada siga un intent de protegir-nos per part d’una persona que ens estima.
Llançaria un primer «fuig» perquè la gent no es deixara manipular en el món dels sentiments. Quan posen condicions per a arrimar-se a una persona i demostrar que se l’estima, hi ha alguna cosa que no funciona. En eixe cas, cal una veu que diga «fuig» perquè no es cree una relació de dependència. Quantes parelles posen condicions il·limitades al seu company o companya per a deixar-se estimar? Quants familiars no permeten vore els éssers estimats si no ho fan amb condicions? Així que si algú diu un «fuig» per a avisar-nos del sotmetiment del qual som víctimes, escoltem-lo. Evitarem relacions tòxiques. Tal vegada, també frenarem l’origen d’alguns episodis de violència de gènere.
En l’actualitat, les forces polítiques necessiten una veu que els diga «fuig». Han de fugir dels estèrils enfrontaments partidistes que debiliten la democràcia. No sols han de cridar justificadament les mancances del sistema, cal que superen els interessos particulars per a buscar el bé col·lectiu. No oblidem que l’intent del colp d’estat a Espanya, ara fa 40 anys, arribà en un instant en el qual els partits polítics estaven oblidant el consens instal·lat un pocs anys abans. Les diferències i la fiscalització són saludables però han de tindre en compte que el millor progrés de les societats arriba si es compartix.
Amb un «fuig», un o una pilotari es dirigix al company o companya d’equip per a indicar que vol jugar una pilota, ja que es troba en millor ubicació per a fer-ho. En eixa circumstància, hem de fer cas. També ho hem de tindre en compte en la vida. Volem acaparar-ho tot i ens creem indispensables però ningú és el «senyor precís» o la «senyora precisa». Hem de confiar en els altres.
En definitiva, mirem la interjecció «fuig» amb bons ulls. No sempre és una orde sinó una ajuda perquè ens ubiquem de millor manera en la vida. Si escoltem als qui ens estimen, tal vegada serem persones més felices.
